El biogàs, clau en la transició energètica i l’economia circular

El 2024, el govern de la Generalitat va aprovar l’estratègia catalana de biogàs 2024-2030 i el seu pla d’acció, que s’emmarca en la transició de Catalunya cap a un nou model energètic més net, sostenible, democràtic i just, per aconseguir la neutralitat climàtica l’any 2050. L’objectiu és definir un model de promoció de la generació de biogàs, identificant els punts clau per consolidar el sector en l’horitzó 2030.

El biogàs, tot i ser una font d’energia renovable essencial en la transició energètica, és una gran desconeguda. Amb la voluntat de saber més sobre aquesta alternativa a la descarbonització, l’ARA en col·laboració amb Naturgy va organitzar ahir a l’Institut d’Estudis Catalans la trobada El biogàs, una energia renovable clau en l’economia circular. L’acte va comptar amb la participació de Rubén Martínez Burgal, responsable de Gasos Renovables zona Est de Naturgy, i Joaquim Daura Ayza, president del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC) i director de l’Àrea de Gestió Activa de l’Energia d’Schneider Electric, moderats pel geògraf i meteoròleg Francesc Mauri.

Malgrat que ja ha començat una revolució energètica, encara estem a l’era fòssil i el 86% de l’energia primària que utilitzem prové de combustibles fòssils. Mauri va obrir la taula rodona apuntant que “la descarbonització ens porta cap a l’electrificació com a columna vertebral del futur energètic del planeta, però hi ha uns altres actors, el biogàs i el biometà, que també juguen un paper important”. El biogàs prové de la digestió anaeròbia de la matèria orgànica en descomposició, es transformen els residus en recursos útils i es converteixen en gas per a usos energètics i nutrients orgànics que poden substituir fertilitzants químics, cosa que redueix les emissions que contribueixen al canvi climàtic. El biometà s’obté quan es purifica el biogàs, i se separen el metà, el diòxid de carboni i altres components.

El fet que Naturgy hagi creat una direcció general dedicada al desenvolupament dels gasos renovables evidencia que és un element essencial en la transició energètica. A més, té molt sentit en un territori com Catalunya, on la indústria agroalimentària representa el 20% de la producció econòmica, i cada any el sector agroalimentari genera 14 milions de tones de residus. “S’ha d’aprofitar la capacitat que tenim per generar biometà;Catalunya és la quarta comunitat autònoma d’Espanya amb més potencial per produir-ne”, va dir Rubén Martínez. Daura va recordar que el 80% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle estan vinculades als residus fòssils: “Si no ens dirigim cap a la descarbonització estem perduts”.

Els reptes de la transició

Hi ha un seguit de reptes que cal superar per impulsar els projectes de biogàs de manera eficient i que s’acceptin al territori. “Un dels principals reptes és que no hi ha una normativa sobre com s’han de fer les plantes, amb quins productes, les distàncies a les quals s’haurien de dur els residus, què cal fer amb els digerits… i això genera inseguretat perquè no se sap com plantejar els projectes per aconseguir la llum verda de l’administració”, va comentar el responsable de Gasos Renovables de Naturgy. Des del punt de vista econòmic hi ha un cost afegit, les energies renovables són més cares que les convencionals, caldria establir incentius a la demanda fent que les empreses comercialitzadores hagin de tenir un tant per cent mínim de productes que siguin biometà. “Hem d’incentivar la demanda de biogàs i biometà, que la societat entengui que ha de pagar més perquè és un valor afegit”, va dir Martínez. Si no arriben aquests incentius, hi ha el perill que la producció d’aquí marxi cap a Holanda o Alemanya, que sí que compten amb sistemes d’incentius. Daura, president del CEEC, va afegir que amb el biogàs anem lents i tard. Conceptualment, tot és perfecte, es disposa dels residus, que es poden aprofitar, però les procedències dels residus són diverses i també cal valoritzar-les i tenir present que qui ven els residus vol treure rèdit, “però si vols fer una planta de biogàs necessites disposar d’un volum constant del residu, i el pagès, el ramader o la indústria no estan acostumats a aquest compromís de subministrament”. A aquests inconvenients s’hi suma la necessitat de definir bé què és digerit i què no, i què es pot aprofitar i què no.

Per contra, hi ha un seguit d’avantatges que juguen a favor de la transició de la mà del biogàs i el biometà. El biogàs no es pot injectar directament a la xarxa, requereix un procés de purificació perquè passi a ser biometà, i llavors sí que es pot injectar sense necessitat de fer cap canvi. La infraestructura ja està creada. Catalunya compta amb els residus i la xarxa, concentra una tercera part dels 80.000 quilòmetres de xarxa de gas natural que hi ha a Espanya. És una cadena de valor on participen molts agents, des de productors a gestors, transportistes, l’administració pública o les plantes. “No deixa de ser una indústria que s’ha de saber engranar”, va recordar Daura. D’aquí la necessitat de tenir una visió global, posar-se en el paper de tots els agents necessaris i que es posin d’acord.

Oportunitats de futur

Arran de la pregunta de Francesc Mauri sobre què caldria fer per accelerar el desplegament del biogàs a Catalunya en els pròxims dos anys, Daura té clar que és imprescindible l’existència de projectes viables i escalables que es fomenten, per una banda, en la simplificació administrativa acompanyada de la declaració del biometà com a projecte estratègic; també garantir la connexió a la xarxa de gas i l’estabilitat regulatòria, i impulsar models col·laboratius amb el sector primari i el territori. “Sense l’acceptació social aquest procés anirà lent i serà complicat” –va dir Martínez– “hem d’explicar el procés de transformació de forma transparent, explicar aquesta evolució a tots els actors i sobretot al territori, que hi hagi un diàleg entre els promotors i els veïns del territori”. Per la seva banda, Daura va afegir que caldrà ser valents, “i aprofitar la capacitat del relat. És molt fàcil criticar i buscar els punts febles, però així no avançarem”. Per garantir que el desplegament del biogàs es fa de manera equilibrada i beneficiosa per al territori proposen fer-ne partícips tots els agents, “perquè aquest és el futur dels nostres nets i besnets. Hem de ser valents i entendre que o anem tots junts o ens ensorrarem”, va dir Duran.

Per seduir el territori el model d’aproximació de les empreses hauria de ser més atractiu. “La nostra responsabilitat és explicar les coses. Naturgy existeix des de fa 180 anys perquè té la vocació de permanència i un desenvolupament industrial”, va dir Martínez, que va explicar que el biogàs és una indústria que a banda de la descarbonització suposa un seguit de beneficis per a la societat, amb la creació de llocs de treball, i fent que el que a hores d’ara és un problema –els residus– es converteixi en un producte o subproducte. El president de la CEEC va afegir que el segle XXI és el segle de la circularitat, i que si s’ha de proveir a tothom o es fa de forma circular o serà inviable perquè els recursos s’esgoten ràpidament.

“Tampoc podem oblidar que l’energia juga un paper fonamental en la geopolítica, i tant a Catalunya com a Espanya i Europa tenim una gran mancança energètica. Ara tenim l’oportunitat de fer un tomb i anar cap a l’energia renovable”. Una oportunitat que ens permetrà tenir energia abundant i barata que obrirà la porta a la reindustrialització i farà que Catalunya sigui atractiva per viure-hi, crear ocupació i atraure talent. “Suposa la quadratura del cercle, circularitat i competitivitat”, va concloure Martínez.