L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Pedro Sánchez, «el conflicto de convivencia» el teniu a Espanya amb els catalans’

"Pedro Sánchez viu més còmode aprofitant-se hipòcritament en la histèria catalanofòbica en què viu la política espanyola"

És desesperant sentir Pedro Sánchez parlar de Catalunya.  El president del govern és l’exemple vivent de polític espanyol que entén perfectament les raons de Catalunya però no té ni les idees, ni l’autoritat, ni la valentia política que calen per pactar-ne una solució perquè no li convé, perquè perdria el poder, perquè viu més còmode aprofitant-se hipòcritament en la histèria catalanofòbica en què viu la política espanyola. I per això va repetint algunes idees falses que volen sonar alhora molt espanyoles i  conciliadores. Va passar ahir, quan va fer una mena de míting per dir-li a Podem que no els vol a govern. En un moment donat va parlar de Catalunya: “Encarar el conflicte de convivència que viu un determinat territori d’Espanya com és Catalunya…”

Sánchez torna a oferir alts càrrecs fora dels ministeris a Podem i tanca la porta al referèndum de Catalunya

El conflicte de convivència arriba, per exemple, des del govern andalús, que ha creat un pla d’ajudes per als “afectats per la immersió lingüística”, per imposició de la ultradreta nacionalista espanyola de Vox, amb què tan a gust se senten el PP i Ciutadans. L’afectació consistiria que, per culpa de l’ensenyament en català, els andalusos de Catalunya i els seus descendents podrien perdre les arrels. Com si no els ensenyessin el castellà, com si no veiessin exactament el mateixos canals de televisió que Andalusia, com si integrar-se a Catalunya fos encomanar-se d’una malaltia. El pla d’ajudes (¿d’ajudes a què, exactament?) és pitjor que vomitiu. És un insult. No, a Catalunya no hi ha un problema de convivència. El problema de convivència l’estan creant governs i mitjans espanyols dels espanyols cap als catalans.

I llavors va Pedro Sánchez i diu: “Necessita el diàleg entre catalans, així com del diàleg entre el govern d’Espanya i la Generalitat. Diàleg, diàleg” 

“Diálogo”, però els catalans voten Puigdemont per president i no el poden investir. Voten Junqueras, Sànchez, Rull, Turull i Romeva a les Corts, però no poden ocupar els seus escons. Voten Puigdemont i Junqueras al Parlament Europeu, però no poden ocupar els seus escons. Posen les urnes i t’envien la policia. Organitzes una manifestació i et posen dos anys en presó preventiva. Els campions del diàleg, són.

I llavors, la solució: Estatuto de Autonomía SÁNCHEZ 3: “Diàleg, no unilateralisme. Trobada, no trencament. Estatut d’Autonomia i no un referèndum d’autodeterminació, que trenca les bases de la convivència i situa les societats en un carreró sense sortida, com estem veient en un país proper”

“Estatuto de Autonomía”. ¿On era Pedro Sánchez fa 14 anys, el 2005, quan Catalunya va enviar el seu projecte d’Estatut a Madrid amb el 90% dels vots del Parlament al qual el seu partit li va passar el ribot? ¿On era Pedro Sánchez fa nou anys, el 2010, quan el Tribunal Constitucional es va permetre anul·lar articles de l’Estatut que els catalans havien votat en referèndum? I de les parts del text que encara són vigents, ¿em pot dir quina mena de solució és un Estatut quan els governs espanyols incompleixen sistemàticament l’acord d’inversions a Catalunya, per exemple? ¿No va ser aquell referèndum sobre l’Estatut un carrer sense sortida? ¿Des de quan preguntar a la gent què és el que vol crea un problema de convivència? ¿Hi ha algun conflicte de convivència al Quebec o a Escòcia? I no em conesti que el referèndum no és legal. Això no és la resposta d’un polític, és la resposta d’un estudiant de Dret. Digui’m si no vol el referèndum perquè té por de perdre’l. I si honestament ho creu, vingui aquí, faci l’esforç de convèncer la societat catalana, amb fets, que a Catalunya li convé continuar integrada a Espanya i digui en quines condicions, i potser guanyarà. O digui’m que no el vol, senzillament, perquè el referèndum ofèn tot espanyol, que això no es pregunta, com ens deien quan érem petits. Que còmode, senyor Sánchez, parlar de diàleg amb polítics catalans presos i a l’exili, amb la justícia fent-li la feina i la dreta com l’andalusa jugant a la xenofòbia.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.

Més continguts de