L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Tambors de 155: estat de dret o venjança per la humiliació de l’1 d’Octubre?’

"Avui parlen del 155 perquè igual que l’1 d’Octubre fa sentir molt d’orgull a tanta gent, per a l’Estat és un dia d’humiliació"

Avui és 1 d’octubre i, com que els fet són prou recents, és fàcil recuperar la consciència d’aquell dia, ben bé com aquella capacitat que tenim de recordar una olor, un perfum. L’olor de l’1 d’Octubre està feta d’orgull i de ràbia. Avui, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez firmen un article conjunt a l’ARA que comencen amb unes paraules que ressonen: “L’1 d’Octubre va fer evident com és d’imparable la voluntat de la ciutadania quan actua coordinadament en defensa d’un objectiu compartit. Volíem votar i vam votar”.

La llavor de la llibertat

Però el més important que ens diuen els dos presos polítics des de Lledoners (firmen “715 a la presó”) és que “el futur només seguirà sent nostre si som capaços de seguir mantenint viva la llavor de la no-violència”. I és que fins a sis vegades surt una expressió al text: “no-violència”.

Avui, en una entrevista que Mònica Terribas ha fet a Carles Puigdemont, el president a l’exili ha negat qualsevol contacte amb els CDR detinguts. També ha negat que mai ningú li ha proposat plantejaments violents i que si n’hi haguessin proposat els hauria desactivitat. Ha admès que “és difícil resistir quan et provoquen”, i ha posat com a exemple la serenitat de la gent quan hi havia comandos nocturns amb cúters i escales tallant i arrencant llaços grocs.

I precisament el president Puigdemont ha posat les urnes del 10 de novembre com el pròxim i prioritari objectiu per a l’independentisme, per poder anar per Europa i dir que el sí a la independència té  l’aval de més de 50% dels vots. Puigdemont ha insistit: “Només hi ha una manera de doblegar-los: a les urnes. Quedar-se a casa no és útil, cal votar”.

No-violència en les protestes d’aquests dies, i votar el 10-N. I resistir a les provocacions.

Ahir Pablo Casado va demanar que l’Estat apliqui la llei de seguretat nacional i assumeixi el control dels Mossos. Avui, a la SER, Pedro Sánchez ha tornat a ensenyar el 155. Ha dit que el fet que el seu govern estigui en funcions no és cap impediment per aplicar el 155. Avui a ‘El Mundo’ els dos gestors del 155 que vam tenir des de l’octubre del 17 fins al juny del 18 pronostiquen sense manies que “hi haurà un altre 155, i serà molt més llarg”. “L’obstinació de l’independentisme i el caos institucional obligarà a la reedició del 155”, diuen. I en una entrevista a la SER, un dels dos gestors, Bermúdez de Castro, va explicar per què no es van atrevir a tancar TV3: "Que més es podria haver fet? Doncs, home, podríem haver tancat TV3. Hi ha una cosa que no hem explicat: TV3 depèn del Parlament i no del Govern i el 155 afecta el Govern. Clar, què volia la gent? Que haguéssim fos a negre TV3? Jo crec que si haguéssim fos a negre TV3 hauríem tingut un problema internacional bastant gran en aquest país"

“Si tanquem TV3 tenim un problema internacional gran”. És una admissió clara que tot seria molt pitjor si no fóssim a la Unió Europea, però, sobretot, és una reflexió que fa que ens preguntem: “¿A l’estat espanyol no li fa vergonya plantejar-se mesures que no són presentables a Europa? La resposta és no, és clar. No li fa vergonya. I, de fet, en aquest pàgina que hem vist d’‘El Mundo’, al final de tot, diu que ell sempre va advertir que calia actuar en dos terrenys clau: mitjans públics i educació. Una vegada més, l’obsessió per l’educació.

Això ens porta a una reflexió: si a Espanya se li fa insuportable una tele digna i raonablement  ben feta com TV3, molt més plural i respectuosa amb la intel·ligència dels espectadors que la mitjana de les teleescombraries que han de suportar els telespectadors espanyols, i continua amb la ceba de l’adoctrinament a l’escola... i, en canvi,  a Catalunya l’ensenyament públic es qüestiona altres mancances però no l’adoctrinament i TV3 és la tele més vista i més ben valorada... ¿no està molt clar que estem parlant de dues mentalitats completament diferents, de dos països amb cultures nacionals diferents?

Doncs no. 155. Avui el president Puigdemont ha dit a Mònica Terribas: ¿155 a Catalunya, quan ETA va matar més de 800 persones i no s’ho van plantejar mai al País basc? El perquè està molt clar. El terrorisme d’ETA no va tenir mai un suport majoritari; la independència, sí.

Avui parlen del 155 perquè (i torno al principi per acabar), igual que l’1 d’Octubre fa sentir molt d’orgull a tanta gent, per a l’Estat és un dia d’humiliació. Zoido ho ha dit avui: estaven frustrats perquè no van trobar les urnes. I van pegar per votar, davant els ulls del món. L’Estat té un problema i és que se sent humiliat, i més que aplicar el dret vol venjar aquella humiliació. I venjar una humiliació no és estat de dret. 

Ahir 500 escaladors van col·locar 131 llums als cims i les agulles de Montserrat. La imatge és un d’aquests bàlsams que, des de fa temps, combinem amb ferides.

Poques imatges com aquesta per subratllar el missatge de no-violència i lluita democràtica dels Jordis.