L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Els CDR no fan terrorisme ni rebel·lió, i la justícia ho sap'

"Independentisme, República, terrorisme, rebel·lió. És molt preocupant perquè ens aboca a una gran inseguretat jurídica. I és vital que això mateix no aboqui ningú a la violència (que és el que estan buscant) i s’hi respongui amb el cap fred"

La Guàrdia Civil ha detingut com a mínim una membre dels Comitès de Defensa de la República pels talls de carretera i l’aixecament de barreres als peatges que van fer els CDR durant els dies de Setmana Santa. I ara ve l’increïble, el més greu, el més preocupant: la denúncia, presentada per la fiscalia, és pels delictes de terrorisme i de rebel·lió.

La fiscalia acusa de rebel·lió i terrorisme la membre del CDR detinguda per la Guàrdia Civil

És una vergonya que es qualifiqui cap acte dels CDR com a terrorisme. És una vergonya que passi en un país com Espanya, que sap perfectament què és el terrorisme. Terrorisme és ETA, que va matar més de 800 persones. Terrorisme és l’atemptat islamista que va matar a l’estació d’Atocha, a Madrid, 193 persones l’11 de març de 2004. És una vergonya que uns talls de carretera o unes piulades puguin ser qualificats de delicte de terrorisme. I molt menys de rebel·lió. És una vergonya i tothom ho sap. Al Codi Penal hi ha altres tipus delictius, per dir-ne un, “desordre públic”.

Arreu del món, i més concretament, a la Unió Europea, hi ha cada dia manifestacions més violentes que els talls de carretera dels CDR.

La setmana passada els sindicats ferroviaris francesos van fer vaga general i van aturar el sistema ferroviari de França. Va haver-hi enfrontaments amb la policia i ferits. No he sentit que el president Macron s’hi hagi referit com a terrorisme ni rebel·lió.

I aquestes són imatges dels talls dels CDR per Setmana Santa. Ja em diran quin terrorisme i quina rebel·lió hi ha aquí. Evidentment és una acció de força. Però si la fiscalia espanyola acusa per això algú de terrorisme, aleshores ja estem parlant d’una altra cosa: d’un estat d’excepció no declarat. Val més que comencem a entendre la nova normalitat en què s’ha situat l’Estat: contra ETA, tot era terrorisme. ¿Se’n recorden del ministre Acebes dient allò de “Todo es ETA”? Doncs contra l’independentisme, tot és rebel·lió.

O odi.

Una veïna de Tarragona penja una pancarta al balcó de casa seva on hi diu “Police go home”. Doncs l’han citat a declarar per un delicte d’odi. L’ofensiva política i judicial ja desborda l’independentisme i ataca drets com la llibertat d’expressió.

És probable que la llibertat de Puigdemont dictada per la justícia alemanya —que va considerar que els fets de Catalunya a Alemanya no serien alta traïció— hagi enfurismat l’Estat, que ara surt a reprimir amb ràbia renovada. Però em sembla que hi ha una posició de l’Estat més de fons: i té a veure amb la repressió del Procés, i sobretot, amb la por que els CDR s’estenguin per tot Espanya. Per què? Perquè contenen la paraula “República”. L’enemic que hi veu l’Estat és doble: l’independentisme que amenaça la unitat d’Espanya i la República que amenaça la Corona. La Corona és vista, en últim terme, com la garantia de la supervivència de la unitat. La paraula República és intolerable per als que van acceptar caminar cap a la democràcia però quedant clar que havien guanyat la Guerra Civil... a la República. L’altre dia va fer vuitanta anys del decret de Franco, a Burgos, en què, un cop va entrar el seu exèrcit a Catalunya, va derogar l’Estatut. Un Estatut, diu el decret “en mala hora concedido por la República”.

Independentisme, República, terrorisme, rebel·lió. És molt preocupant perquè ens aboca a una gran inseguretat jurídica. I és vital que això mateix no aboqui ningú a la violència (que és el que estan buscant) i s’hi respongui amb el cap fred.

Llibertat per a tots els presos polítics, per als processats, per als exiliats.

Més continguts de