L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Fer Govern tres mesos després del 21-D'

"Tenir un Govern tan aviat com sigui possible permetria tenir una veu pròpia i recordaria, cada dia, que el 21-D l’espanyolisme va ser derrotat"

Demà passat, dimecres, farà tres mesos de les eleccions del 21 de desembre i, com tothom sap, encara no hi ha Govern. No hi ha Govern perquè la justícia espanyola no ha permès la investidura ni de Carles Puigdemont ni de Jordi Sánchez. Totes dues investidures són jurídicament viables, i el jutge ha hagut de retorçar el dret per impedir que cap dels dos sigui president. És important tenir-ho en compte. El govern espanyol demana normalitat però l’estat espanyol s’obstina a fer-la impossible, no tan sols perquè manté quatre homes de pau en presó preventiva, sinó perquè els impedeix de gaudir de drets polítics que no han perdut. I mentrestant, Puigdemont i els seus consellers a l’exili de Bèlgica ja han trepitjat quatre països europeus sense que la justícia espanyola s’atreveixi a demanar-ne l’extradició: Bèlgica, Dinamarca, Suïssa i el Regne Unit (on ara anirà a viure la consellera Clara Ponsatí).

Malgrat aquesta arbitrarietat de la justícia espanyola, li convé a Catalunya tenir Govern? Nosaltres pensem que sí. Sí, per acabar amb el 155 que té absolutament paralitzada l’administració. Sí, perquè els catalans tinguem un Govern on adreçar-nos i que vagi desplegant tant el dia a dia com els projectes a curt i mitjà termini. I sí, per poder combinar la feina ordinària de representació institucional amb la denúncia de tots i cadascun dels abusos de l’Estat en relació amb Catalunya. El que no s’acabarà amb el nou govern serà l’arbitrarietat. El nou govern no acabarà amb el control de les finances de la Generalitat per part de la Moncloa, ni la vigilància judicial sobre les qüestions que pot debatre el Parlament, per exemple. Ni molt menys influirà en la sort dels quatre empresonats i des dels processats. La normalitat, ara mateix, està molt lluny, és gairebé impossible. Però tenir un Govern tan aviat com sigui possible tensaria la musculatura institucional catalana, permetria tenir una veu pròpia i recordaria, cada dia, que el 21-D l’espanyolisme va ser derrotat.

Llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

I també per a Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Lluís Puig i Anna Gabriel.