L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Del «Tot és ETA» al «Tot és odi»’

"‘Odi’ s’ha convertit en la contrasenya per arribar al cor dels votants espanyols i arrencar-los el vot"

Avui, que s’ha cremat Notre-Dame i que l’incendi ha fet aflorar el millor de la nostra sensibilitat, penso en un altre incendi que fa sortir el pitjor de nosaltres. Em refereixo al foc que calen cada dia els polítics i els mitjans que parlen d’odi, de l’odi en què, segons ells, vivim a Catalunya. Ahir la candidata paracaigudista heroïna del PP a Barcelona va ser entrevistada a TV3 per esculpir una paraula a la pantalla. Odi: a TV3 i a l’escola.

Cayetana Álvarez de Toledo acusa l’esquerra catalana de "blanquejar" l’independentisme

"Només volen controlar la tele i l’educació, fer telenotícies com els del Canal 9, en què només hi havia tres temes: Zaplana, successos i esports"

No els importa que sigui mentida i que sigui fàcilment demostrable que ho és, perquè, com estem veien en aquesta campanya, si tu li dones a un tipus de votant allò que vol sentir, que diguis mentides no té gaire importància. És trist, però és així. Per això cada vegada és més freqüent trobar-se amb espanyols que passen per Catalunya i diuen “Em pensava que no podria parlar en castellà”. Per descomptat, al PP, com a Ciutadans, la veritat no interessa. Només volen controlar la tele i l’educació, fer telenotícies com els del Canal 9, en què només hi havia tres temes: Zaplana, successos i esports. Volen imprimir només ells els llibres de text, dictar les lliçons d’història, acabar amb l’ensenyament en català. Per atacar la realitat d’aquesta manera cal construir un món de ficció, una superproducció en què tot encaixi, i la vaselina necessària perquè encaixi una política així es diu odi. Contra els que t’odien, s’hi val tot.

Hem passat del “Tot és ETA” al “Tot és odi”.  De fet, ETA ha tornat a sortir a la campanya (Casado a Galícia, Rivera al País basc) perquè el PP i Ciutadans creuen que han de subministrar droga dura ideològica als seus votants per portar-los a les urnes.  

El més trist és que al matí poses TV3 i sents parlar d’odi i a la tarda poses el judici en què declaren policies nacionals i guàrdies civils i també parlen d’odi.

El número 2 de Baena es recrea en l''EnfoCATs' i l'agenda Moleskine per sustentar la rebel·lió

No estic dient que sigui un ús concertat d’aquesta paraula, però tampoc és una coincidència casual. Dic que ‘odi’, parlar de l’odi amb què es viu a Catalunya, forma part del territori conceptual compartit, del pensament dominant a Espanya. ‘Odi’ s’ha convertit en la contrasenya per arribar al cor dels votants espanyols i arrencar-los el vot. Menteixen i ho saben. Necessiten justificar la repressió, la presó, el judici… Justificar-los o almenys amagar-los darrere aquesta paraula.

Sabem per experiència que en campanya es diuen moltes bestieses però que després venen els resultats i cal pactar. Però amb aquesta Espanya no hi ha res a fer.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.

Més continguts de