L’anàlisi d’Antoni Bassas: '«Españoles de bien» i mals espanyols’

"Casado ha dit que convoca «a los españoles de bien», o sigui, que hi ha mals espanyols. Sembla mentida que al PSOE i al seus cors mediàtics no s’adonin de com els menyspreen, de com, en el fons, els deixen governar gairebé com si fossin la coartada per poder dir que Espanya és una democràcia"

Felipe González ha criticat Pedro Sánchez per haver acceptat posar un relator en les converses amb l’independentisme català.

És al·lucinant. És al·lucinant que el gran problema d’Espanya sigui la figura d’un relator en unes converses que, de moment, no han anat enlloc. Si no és possible parlar ni d’un relator, de què es pot parlar?  

Diu Felipe González que està preocupat per la degradació de les institucions. Em pregunto en què degrada les institucions el diàleg. Jo crec que més aviat està preocupat pels resultats socialistes a les eleccions del maig i que està intentant que Pedro Sánchez convoqui eleccions, encara que les perdi(recordem que Felipe anava amb Susana Díaz contra Pedro Sánchez), tot menys dependre dels vots dels independentistes.

En realitat, qui estigui amoïnat de veritat per la degradació de les institucions  hauria d’estar amoïnat per l’escalada verbal de Pablo Casado. Porta tres dies seguits insultant el president del govern espanyol. Li ha dit: “traïdor, il·legítim, còmplice dels colpistes, deslleial, mentider, perill nacional…”. De tot menys bonic. Mirin, en el fons a Casado el prestigi de les institucions li importa molt poc. El que li importa més és el seu partit, la seva carrera (no la del màster, vull dir la seva carrera política), el fet que va malament a les enquestes. Casado diu “Váyase, señor Sánchez”, igual que Aznar deia “Váyase, señor González”, té pressa per arribar a la Moncloa i ahir, en la seva espiral embogida per portar encara més gent en autobusos gratuïts a la manifestació de Madrid, va demanar que es derogui la llei de l’avortament actual i va treure ETA al seu discurs.

“L’agenda catalana és l’agenda d’ETA”: Casado dispara el to, en 20 frases

Ja estem acostumats que es faci una analogia de qualsevol cosa amb ETA. Que a Catalunya l’independentisme és democràtic és una veritat que no necessita demostració. Però d’aquesta bestiesa que acabem de sentir, crec que cal remarcar-ne dues coses. La primera és que Aznar va dialogar amb ETA (i per cert, els partits de l’època ho van trobar normal quan ho van saber), encara que les converses no van arribar enlloc.

I la segona és que aquest to guerracivilista de les esquerres acomplexades confirma el que hem dit tantes vegades. Per a gent com Casado, només és espanyol de debò el que és espanyol de dretes, més encara, el que és hereu del franquisme. La resta, o sigui, l’esquerra, és sospitosa d’antiespanyola. Són els que volen treure Franco del Valle de los Caídos. El lema de la manifestació és “Por una España unida, eleccions ya!”, o sigui, amb els socialistes Espanya no està unida. Pero Casado ha dit que convoca (cito textualment) “a los españoles de bien”, o sigui, que hi ha mals espanyols. Sembla mentida que al PSOE i al seus cors mediàtics no s’adonin de com els menyspreen, de com, en el fons, els deixen governar gairebé com si fossin la coartada per poder dir que Espanya és una democràcia.

El cas és que dos dies abans del començament del judici a part del Govern i del Parlament, Casado, Rivera i la ultradreta (valgui la redundància) es manifestaran a Madrid en un clima que no ajuda, precisament, a la serenitat i la imparcialitat que el fiscal de l’Audiència Nacional deia que hi havia a Madrid. I mentrestant, el cap de l’executiu espanyol se’n va a Estrasburg, cinc dies abans que comenci el judici, a dir que l’executiu i el judicial espanyol són independendents l’un de l’altre.

L’Espanya política està molt nerviosa. Tots tenen pressa i tots veuen que amb Catalunya hi ha guanys a fer, a curt termini.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.