L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Junts i Esquerra, pantalles partides'

Què poden acordar Junts i Esquerra? Doncs fer-se el menys mal possible, perquè tots dos saben una cosa: que per tornar a governar hauran de tornar a pactar i no poden esbatussar-se ara i tornar a seure al consell executiu després

Ara fa un any entràvem a la tardor pendents de la sentència del Procés, i aquest any acomiadem l’estiu  pendents d’una altra decisió judicial: la de la inhabilitació del president Torra. Dijous d’aquesta setmana el Tribunal Suprem celebrarà la vista sobre la inhabilitació i, encara que la resolució trigarà unes setmanes a arribar, donint-la per descomptada.

Setmana decisiva per al president

O sigui que, d’aquí poques setmanes, Catalunya tindrà un president a l’exili, un altre d’inhabilitat i un altre en funcions, el vicepresident Aragonès, fins que no ens convoquin a eleccions, elegim un nou Parlament i el Parlament triï un nou president.

I aquí és on estan atrapats els partits del Govern i el president Torra. Perquè, pel que sabem, el president considera que, com que la inhabilitació d’un president per haver desobeït en la retirada d’una pancarta és un nou abús de la justícia espanyola, no vol posar-li les coses fàcils a l’Estat convocant uns eleccions quan encara no està inhabilitat. No ho farà. I ha demanat a Junts, Esquerra i CUP (els independentistes del Parlament) que, un cop inhabilitat, no investeixin cap president. O sigui que anem cap a uns mesos de govern amb president en funcions i convocatòria automàtica d’eleccions, un cop passin dos mesos i es constati que el Parlament no ha pogut elegir un nou president.

La via per no presentar cap candidat a la investidura

El sentit comú diu que en plena pandèmia i crisi econòmica de tantes famílies i tantes empreses, havent-se de prendre cada dia decisions molt importants, el Govern ha d’estar plenament i efectivament bolcat en la gestió. I que tot i la raó que té el president Torra sobre la vara de mesurar especial de la justícia espanyola amb els independentistes catalans, la inhabilitació del president, per més que és un fet greu (sobretot tractant-se d’una pancarta), ja no ens diu res de nou, no descobreix res que no sabéssim després de la trista experiència dels presos, els exiliats i els processats sobre com l’estat espanyol fa servir la justícia per resoldre un problema polític a Catalunya. 

Ara Junts per Catalunya i Esquerra estan parlant de com donar resposta a la inhabilitació. Esquerra voldria que Torra convoqués eleccions (això no passarà) i a Junts hi ha gent que també ho voldria, però no manen. En aquestes circumstàncies, què poden acordar Junts i Esquerra? Doncs fer-se el menys mal possible, pactar un itinerari d’aquí a les eleccions, perquè tots dos saben una cosa: que per tornar a  governar hauran de tornar a pactar i no poden esbatussar-se ara i tornar a seure al consell executiu després.

L'independentisme davant la inhabilitació del president

A Junts li convé més que les eleccions siguin més tard que a Esquerra. Perquè el nou Junts està fent-se encara i perquè les enquestes donen ara la victòria a Esquerra, i Esquerra sap de què és capaç electoralment Carles Puigdemont a la photo finish. I tot i que Torra és aliè als moviments de Junts i la seva sintonia política amb Carles Puigdemont ha passat per millors moments, no pot evitar que es digui que aquesta decisió de no convocar eleccions afavoreix Junts.

A mi, l’únic que m’amoïna de tot plegat és que estiguem uns mesos amb un govern prorrogat i un president en funcions, en un moment social que no està per a pròrrogues (tot i que això ja va passar a Espanya l’any passat, quan Pedro Sánchez es va estar més de 8 mesos en funcions). Per la resta, tothom està al cas que Junts per Catalunya i Esquerra aniran a les eleccions amb dues idees molt diferents del que cal fer.

Ahir, a la Setmana del Llibre en Català, Xavier Graset va entrevistar, salvant telemàticament la distància de l’exili, el president Puigdemont i la secretària general d’Esquerra, Marta Rovira, autors dels dos llibres polítics del moment.

A la segona part del seu dietari comentat, el president Puigdemont torna a ser molt clar amb Esquerra: li semblen “perverses” algunes de les actituds d’Esquerra i del seu líder Junqueras (de fet, és per aquesta raó que escriu el llibre). I per això, perquè se n’ha anat a l’exili a internacionalitzar la causa de la independència de Catalunya i a no parar quiet, parla de fer una “confrontació intel·ligent amb l’Estat”. I que el que cal és negociació amb l’Estat, i no diàleg.

Esquerra, en canvi, en el llibre escrit per Junqueras i Rovira diuen ben clar que primer cal que l’independentisme sigui més fort a l’àrea metropolitana de Barcelona i Tarragona, i que, per exemple, ara, cal tornar a asseure el govern espanyol a la taula del diàleg. I bon govern. 

Els electors decidiran.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.