L’anàlisi d’Antoni Bassas: “Forcadell agitaba la masa” i “Una bandera de Òmnium, con un palo”

És curiós, crec que hi ha molta gent que per una banda està cansada de conflicte i saturada de simbolisme i, per l’altra, està tan indignada amb el judici i el bloqueig dels partits espanyols a una solució democràtica que troba en la indignació la beguda energètica per aguantar

En les últims hores, als mitjans estem pendents de si Torra retira o no retira el llaç de la façana del Palau de la Generalitat. La jugada de Torra s’acabarà avui, probablement. Ahir va fer un penúltim moviment, també simbòlic: traurà els llaços si l’hi dictamina el Síndic de Greuges, Rafael Ribó. Suposo que Ribó aconsellerà treure’ls, i que això no serà fins a primera hora de la tarda, perquè el Síndic ha estat a Estrasburg en unes jornades i tenia previst arribar al despatx de Barcelona aquest migdia. Llavors té previst mirar-se els informes i decidir. Com poden veure, es tracta d’una maniobra estètica, consistent a dir que el president de la Generalitat ha acabat obeint una institució catalana.

Ja vaig dir ahir que no em semblava que aquesta hagués de ser la batalla principal del Govern i que cal calcular molt bé els costos i beneficis d’una desobediència, sobretot quan el Govern s’enfronta a una remodelació i els partits que l’integren han d’encarar tres eleccions en un mes. Però és curiós, crec que hi ha molta gent que per una banda està cansada de conflicte i saturada de simbolisme i, per l’altra, està tan indignada amb el judici i el bloqueig dels partits espanyols a una solució democràtica que troba en la indignació la beguda energètica per aguantar.

I hi ha raons de sobres. Mirin, ahir van començar a declarar guàrdies civils. N’hi va haver un que va veure la presidenta Forcadell “agitant la massa amb les mans”.

Forcadell no era a Via Laietana. Quan li pregunten a l’agent com és que no ho va dir davant el jutge instructor, contesta que no se’n va recordar i ara sí.

Igualment, van recordar incidents violents davant la conselleria d’Exteriors, a la Via Laietana. Que la gent va trencar vidres i que els Mossos o no hi eren o s’ho miraven. El més greu és que el president de la sala, Manuel Marchena, com que ara no permet exhibir vídeos, no permet contrastar al moment el que diuen els acusats amb les imatges dels fets, perquè acumula el visionat al final. Si s’hagués pogut procedir d’aquesta manera, el relat de terror del guàrdia civil hauria quedat desmentit per aquestes imatges.

Com es veu a les imatges, no van trencar cap vidre i hi havia mossos ajudant la Guàrdia Civil a esbandir la concentració i facilitar la sortida dels vehicles de la Guàrdia Civil.

Tampoc em trec del cap els diners que està costant aquest judici quan estem donant voltes, tota l’estona, a una manifestació, la del 20-S, i a una desobediència massiva en forma de referèndum. Aquest matí, sense anar més lluny, parlaven de quan la Guàrdia Civil va trobar paperetes del referèndum en un escorcoll a Bigues i Riells. Parlar de trobar paperetes per votar com qui parla de trobar un arsenal d’armes. Al segle XXI. Com es pot estar privant de llibertat nou persones per tot això? Perquè, a més a més, quan poses el microscopi de la justícia sobre la realitat, et pots trobar seqüències que, dins del drama, fan riure.

Aquí el tenim, el “cop d’estat”, el discurs del rei... i “una bandera de Òmnium, que pone Òmnium, con un palo”. No hi donin més voltes: això té forma de judici, però pretén ser un escarment per ara i per als nostres fills.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

Més continguts de