L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Al director d'escola que no pot dormir a les nits'

"Quan arribin les quarantenes o els tancaments, tinguem moral de resistència i no anem encomanant derrotisme pels grups de WhatsApp"

El govern espanyol va dir ahir, per boca de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que si un alumne agafa el coronavirus i s’ha de quedar a casa, al pare o mare que se n’hagi de cuidar li donaran la baixa mèdica i, per tant, continuarà cobrant normalment.

Però que si el nen o la nena han d’estar a casa, en quarantena, sense estar malalts, només perquè un company amb qui han estat en contacte s’ha posat malalt, que aleshores res de baixa. Ho va dir de manera més agradable, esclar: va dir que per a aquests casos de quarantena d’una criatura que ha donat negatiu tenen el programa Me Cuida, que permet una flexibilitat de fins al 100% de la jornada laboral. Però aquí el sou del pare o la mare està en joc: dependrà de la flexibilitat de l’empresa o de si pot teletreballar. Igual que si l’escola hagués de tancar i el teu fill no estigués malalt. No et donaran la baixa.

El govern espanyol descarta concedir la baixa als pares amb fills en quarantena

Mala peça al teler, que indica el que ja sabíem: l’Estat va molt curt d’armilla i necessita els 140.000 milions d’euros que han de venir de la Unió Europea com el pa que mengem.

Això per no parlar de la burocràcia que ens ofega: si el teu fill està malalt, et donaran la baixa mèdica a tu. Home, la baixa mèdica és una acta clínica, com el seu nom indica, que concedeix el metge quan hi ha causes objectives, mèdiques, en la salut de l’interessat, no del seu fill. ¿Els metges han de firmar baixes laborals de persones sanes? ¿No hi ha un mecanisme legal més ajustat? I, sobretot, a la feina dels metges dels CAP hi afegirem la cua de les baixes dels pares?

A vegades penso que com és possible que, això que veu tothom, no ho vegin els que ens governen, però miro d’allunyar la idea que els polítics en saben menys que la resta de la població, vull dir que hi pot haver alguna cosa que se m’escapa, com un forat legal, no ho sé.

Crec, malgrat tot, que la crítica davant alguna situació que clarament no té sentit ha de ser compatible amb una certa moral de la societat que hem d’esforçar-nos que tot vagi tan bé com es pugui.

Mirin, avui la Laia Vicens firma una pàgina sobre l’inici del curs (ahir els mestres i professors van anar a treballar) i m’ha agradat molt el que li van dir: “Si fa uns mesos els sanitaris es van posar al davant, ara és l’hora dels mestres, perquè la crisi ara és educativa i som nosaltres els que hem d’estar en primera línia”.

Els docents comencen el curs postconfinament: "La crisi ara és educativa i hem d'estar a primera línia"

Correcta, aquesta és l'actitud. I afegeix, el que parla, que és el director d'una escola pública, que hi ha dies que no pot dormir i que espera comptar amb la complicitat de les famílies i amb la sinceritat del departament. “Es millor que ens diguin que no hi ha un duro, feu el que pugueu i nosaltres us ajudarem”. I recorda que ja ho tenia tot a punt per a grups estables i el 24 d’agost el president Torra va sortir i va dir que els grups havien de ser de menys de 20 alumnes. 

"El fet que anar a l’escola no és qüestió només d’anar a adquirir competències o coneixements, sinó a aprendre a conviure, a socialitzar-se, a agafar l’ascensor social"

L’obertura de les escoles és clau. Estem parlat d’un dret fonamental que és el dret a l'educació. L’han de garantir per als menors, i és als adults que ens toca vetllar pel seu compliment. Ja hem reflexionat prou sobre el fet que anar a l’escola no és qüestió només d’anar a adquirir competències o coneixements, sinó a aprendre a conviure, a socialitzar-se, a agafar l’ascensor social. 

Ja es veu que farem dues passes endavant i una enrere. Caldrà calma, comprensió, flexibilitat, bon humor, bona fe. Fem-ho possible perquè tantes famílies i tants mestres com sigui possible puguin dormir tranquils. I quan arribin les quarantenes o els tancaments, tinguem moral de resistència i no anem encomanant derrotisme pels grups de WhatsApp.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.