L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El que fa impossible girar full'

Què n'ha quedart del debat d’ahir a TV3? L'anunci de Laura Borràs que el doctor Argimon es convertirà en conseller Argimon si ella és presidenta. El perfil de govern i de gestió de Pere Aragonès, que va parlar d'investidura i pressupostos a la vegada. L’americana de Salvador Illa que li tibava de tot arreu, que va voler jugar en una posició de ministre, de l’home més important del debat perquè venia de Madrid, el candidat favorit de l’”operació urnes” de l’Estat. Els nervis de Dolors Sabater, perquè si algú està allunyat de les tècniques de comunicació política és ella. Tot el contrari d'Àngels Chacón, que va interpretar a la perfecció la imatge de partit endreçat i assenyat del PDCat, amb un to de veu enraonat que convida a escoltar. La facilitat amb què Jéssica Albiach va defensar tres idees: sector públic, tripartit i diàleg. I com Alejandro Fernández, del PP, es va menjar el populisme, la demagògia i l’odi de Vox i la buidor de les idees espremudes –que ja no ragen– de Ciutadans que ahir encarnava Carrizosa.

L’1x1 del debat més multitudinari

Canviarà alguna cosa el debat? Segurament no. Però no per culpa del debat, sinó de la situació. A quatre dies de les eleccions és evident que l’existència de presos polítics i exiliats impedeix a una part molt important de la societat catalana votar sense oblidar que hi va haver un dia que l’Estat va venir a agredir-la. I que es va revenjar amb un judici injust amb condemnes desproporcionades. Després, la pandèmia ha canviat prioritats, segur, i ha convertit en prioritàries o urgents les coses bàsiques de subsistència. Sobretot entre la gent més jove, que veu que el futur se li escapa, que no es pot emancipar o que ha de pensar en marxar a l’estranger. Però la dura experiència del setembre i l’octubre del 2017 és un factor personalíssim, psicològic, constitutiu de la personalitat de molts electors, que impedeix a milers i milers de votants catalans fer un vot que podríem considerar útil, o pràctic o amb la butxaca, o el cap. Un dia hi va haver el poble i l’Estat i això no ho esborra l’efecte d’un Illa dient que ell girarà full. Aquest tipus de full no es gira enviant un ministre a presidir la Generalitat. Hi ha una experiència, una convicció en milers de votants a qui no mourà cap campanya. Amb el temps sí, esclar, però ara encara no.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.