L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Els meus tècnics, catalans, molts independentistes, m'han dit que et digui: «Valenta»'

Comencem la setmana amb tot d’esdeveniments a punt de passar. O no. Entre els que passaran segur, les eleccions de Madrid, que són demà. Ahir es va acabar la campanya, amb aquest moment: era Dos de Maig, festa de Madrid, Ayuso va condecorar el músic Nacho Cano i la cosa va anar així:  “...Catalans quasi tots els meus tècnics, boníssims. Molts independentistes, nacionalistes, gent que vota Podemos, que vota Vox, que vota totes les opcions, m'han dit: «Si veus a la presidenta, digues-li: 'Gràcies' i 'Valenta'». Crec que la medalla a l'art i la cultura aquest any, per haver mantingut els teatres oberts, per ser tan valenta i ser tan bona presidenta, te la mereixes tu”.

(Cal anotar que també van condecorar la que també va ser presidenta Cristina Cifuentes i va acabar sortint per la porta del darrere, concretament per la porta del darrere d’un supermercat amb unes cremes antiedat i uns màsters, però aquesta és una altra història). Serveixi aquesta imatge per il·lustrar com Ayuso arriba de màxima favorita. En podríem posar més, d’imatges: les dels bars amb cartells donant suport a Ayuso. Les enquestes continuen dient el mateix: que guanyarà però que per governar necessitarà Vox. Fins i tot ens ho diuen periodistes de Madrid que no són simpatitzants del PP, precisament, i que diuen que les esquerres no sumaran. 

Realment, a Catalunya som als antípodes d’això. Aquí el PP té tres diputats perquè el 14 de febrer va fer el pitjor resultat de la seva història.

I això ens fa més visible una veritat que de tan clara sovint no tenim en compte: els mitjans més potents de Madrid fan possible aquest clima polític. I com que el clima polític de Madrid pesa molt en tota la vida espanyola, continuarem havent de suportar a Catalunya un relat mediàtic i una manera de veure la política i els interessos generals que se’ns continuarà girant en contra.

Més coses que passaran. Diumenge s’acabarà l’estat d’alarma i, amb l'estat d'alarma, el toc de queda a les 10. Per això, demà, el govern de la Generalitat aprovarà el seu decret de toc de queda. Però ja veurem si l’aplica, perquè aquest matí la consellera Budó ha dit a TVE que si les dades són bones, igual no hi ha restriccions. O sigui, que tindran un decret a punt per fer-nos tornar a casa a les 11, posem per cas, però pendent que un jutge el doni per bo.

I el que ningú no sap si succeirà aquesta setmana és que hi hagi acord Esquerra-Junts per a la formació de govern.  Totes les fonts consultades ens diuen que els dos grups treballen per l’acord i que Esquerra no es planteja, ara mateix, governar en solitari. Que l'ultimàtum d’Aragonès de l'1 de maig no s’havia de prendre al peu de la lletra sinó com una manera de fer avançar les reunions. I, en aquest sentit, la reunió de dissabte a Lledoners no va ser per dir “Ja som a 1 de maig, pleguem”, sinó per continuar intercanviant documents amb les respostes de Junts a les propostes d’Esquerra. Això sí, ara ja només falten tres setmanes i tres dies per anar a repetició d’eleccions i ara qualsevol ensopegada en les converses pot acabar amb la millor de les bones voluntats.

Perquè a Junts se sent sovint que els governs de coalició a Europea tarden molt a fer-se. És veritat. Però que no perdin de vista com està el país que aspiren a governar. I per això els recomanem avui aquest article de l’Àlex Font Manté: “Un país bloquejat”, on diu: “Catalunya, sense estratègia econòmica ni empresarial, viu en un etern estat de suspensió. És molt llarga la llista de temes que queden aturats no se sap per què”. 

El nostre reconeixement pels que treballen a primera línia del covid-19, un record pels que pateixen, pels presos polítics, pels exiliats, i que tinguem un bon dia.