L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Colau, la denúncia i el codi ètic'

Entenc els arguments de Colau. Ara bé, com que els comuns han posat el llistó ètic molt alt i s’han presentat com la nova política regeneradora, la situació convida al somriure i a suggerir que tots plegats, de lliçons, les justes

3 min

Dos comentaris sobre la llicència per edat al Parlament. Un de l’any passat, el 2021, quan, segons el que explica la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ja s'havia començat a treballar per reformar la llicència i el Parlament va concedir 12 llicències més . Es van sol·licitar mentre es negociava la reforma del model que enduria les condicions per tenir dret a aquest permís privilegiat. 

Avui expliquem que com que les sol·licituds es van presentar abans de l’enduriment de les mesures, la secretaria general del Parlament les va aprovar i ara aquestes 12 persones poden optar a cobrar durant cinc anys, dels 60 als 65, sense treballar. ¿Es podran revertir aquestes llicències? Difícil, perquè en l’acord de la mesa del desembre va quedar establert per unanimitat dels partits que “les llicències per edat autoritzades abans de la vigència d’aquestes normes [les que va s’estaven aprovant aquell dia] es regeixen per la normativa anterior”. És a dir, que, fins ben entrat l’any passat, entre els partits de la mesa del Parlament (PSC, Esquerra, Junts i la CUP) no hi havia el sentit d’urgència i la consciència que aquests permisos eren indefensables.

L’altre comentari. Ahir li van tornar a preguntar a l’anterior president del Parlament, Roger Torrent, sobre el cas i va dir: "Si haguéssim tingut la informació que es té ara hauríem actuat d’una altra manera". Aquesta excusa tampoc no és admissible. A part que el president del Parlament ha de saber quines nòmines està firmant, ahir ja vam explicar que el síndic de comptes –que es va trobar amb el mateix cas (per què la Sindicatura de Comptes depèn del Parlament) i va perdre el cas als jutjats, que van donar la raó al treballador– va declarar ahir a TV3: “Em vaig reunir amb tots els presidents del Parlament i tots els secretaris generals” perquè canviessin la situació. Però ningú no li va fer cas. Sí que ho sabien.

La reacció dels partits més directament concernits quan han hagut de donar explicacions no ha estat a l'altura. Fa créixer la desconfiança de la gent en les institucions. I encara una altra derivada: hem denunciat mil vegades que Catalunya està mal finançada en relació a l’esforç fiscal que fa, i notícies com aquesta (que estem pagant 1,7 milions de diner públic a 21 persones que estan cinc anys a casa sense treballar i ocupant plaça de funcionari) posen més el focus sobre com gastem els diners que sobre per què ens en falten.

I encara del dia: l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, haurà d’anar a declarar davant un jutge el 4 de març com a investigada per subvencions i contractes a associacions com ara l’Observatori DESC, en què Colau va treballar, i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), de la qual va ser cofundadora i portaveu. El jutjat d’instrucció 21 de Barcelona ha acceptat una querella de l’Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica que acusa Colau de prevaricació, frau en la contractació, malversació, tràfic d’influències i negociacions prohibides a un funcionari públic. Com que el codi ètic dels comuns estableix que el càrrec electe que imputin per delictes com aquests ha de dimitir, ahir va aparèixer l’alcaldessa a puntualitzar que no dimitirà, perquè corrupció seria haver-se enriquit ella o haver finançat el partit.

Aviam, la Fiscalia ja va investigar una denúncia similar l’any passat, però va acabar arxivant-la per falta d’indicis de delicte. L'associació que l’ha denunciat (Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica) és anònima, no té portaveu i es comunica amb els mitjans per correu electrònic. O sigui que tot plegat està agafat amb pinces. Entenc els arguments de Colau. Ara bé, com que els comuns han posat el llistó ètic molt alt i s’han presentat com la nova política regeneradora, que l’alcaldessa matisi i interpreti el codi ètic davant un cas concret que l’afecta convida al somriure i a suggerir que tots plegats, de lliçons, les justes.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.

stats