L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Continua l'ofensiva per carregar-se la democràcia'

Tot està a punt per carregar-se aquesta sortida honorable que ha trobat el Govern. Una part considerable de l’Espanya política, jurídica i mediàtica està en guerra amb l’independentisme, a qui continuen sense poder guanyar a les urnes

2 min

Aquest matí el Diari Oficial de la Generalitat publica el decret pel qual el Govern avalarà els milions en fiances que el Tribunal de Comptes ha imposat a quaranta persones en la persecució política pel 9 de novembre del 2014 i l’1 d’octubre del 2017. El decret ja està publicat i el Parlament l’ha de votar (i tindrà els vots que necessita). Cal dir que el Govern ha estat a l’altura, ha protegit els seus alts funcionaris i càrrecs públics, tal com demanàvem aquesta setmana. Ara bé, per fer-ho, el conseller d’Economia, Jaume Giró, ha hagut d’inventar un mecanisme nou. El funcionament serà el següent: Els afectats per la causa del Tribunal de Comptes hauran de demanar una assegurança a l’Institut Català de Finances, que, alhora, demanarà un aval a una entitat financera –la Generalitat ha mantingut contactes en les últimes hores amb un banc per concretar-ho–. Quan arribi el 21 de juliol, d’aquí quinze dies, i s’hagi de dipositar la fiança al Tribunal de Comptes, els investigats presentaran l’aval bancari i, d’aquesta manera, no hauran de posar diners de la seva butxaca ni embargar el seu patrimoni abans d’una sentència ferma. Quan la sentència sigui ferma (d’aquí uns anys, perquè això acabarà a Estrasburg) la Generalitat no té risc de perdre-hi diners. En un primer moment el Govern actua de contraava-lista i després fa un préstec. És una manera de parar el cop, i guanyar temps per salvar els investigats de la ruïna.

Ara bé, tot això serà així si surt bé. El PP hi recorrerà perquè això és prevaricació, i fins i tot Pedro Sánchez ha sigut molt fred quan li han preguntat pel decret de la Generalitat:

I mirin alguns titulars d’avui: “Ardit” del govern català per avalar les multes. Un ardit, un truc, un atreviment. La paraula que han triat és tota una declaració editorial. 

Esclar que és una manera fina d’expressar-ho davant aquest titular d’El Mundo: “Així és l’aval encobert aberrant que investigarà el Tribunal de Comptes”. Perquè, en efecte, el Tribunal de Comptes es pronunciarà. I s’admeten apostes del que dirà. Sobretot per l’estat d’opinió que estem veient que s’està creant. Mirin aquest altre: La Razón: “La Generalitat incorre en frau de llei a l'avalar les fiances dels líders del Procés”.

O sigui, tot està a punt per carregar-se aquesta sortida honorable que ha trobat el Govern. Insisteixo: si el govern espanyol vol apartar les pedres del camí, que va dir el ministre Ábalos, que es compri una excavadora per poder avançar. Una part considerable de l’Espanya política, jurídica i mediàtica està en guerra amb l’independentisme, a qui continuen sense poder guanyar a les urnes. Tant és que, en aquest cas, l’acció exterior del 2014 o el 2017, o la d’ara, estigués prevista a l’Estatut d’Autonomia i que els governs de la Generalitat de Mas i Puigdemont estiguessin actuant d'acord amb els programes de govern amb què van guanyar les eleccions. 

Aquest matí li han preguntat al conseller Giró sobre l’instrument que ha ideat. I ha anat més lluny:

Així de precària és la situació. Si no fos precària, no hauríem d’acabar com cada dia amb el record per als exiliats i per als represaliats. Que tinguem un bon dia.

stats