L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Darrere els cartells dels germans Maragall'
A veure si la policia descobreix qui hi ha al darrere d’aquests cartells i així sabrem qui juga brut, molt brut, i quina és la seva connexió política
Ernest Maragall ha presentat una denúncia als Mossos contra els cartells que deien “Fora l’Alzheimer de Barcelona”, amb una foto seva i del seu germà, Pasqual Maragall. És una denúncia contra ningú en concret: simplement es denuncien els fets, perquè ni els Mossos ni la Guàrdia Urbana han pogut identificar, encara, qui els va enganxar en uns quants espais de Barcelona. I, lògicament, estirant el fil de qui els va enganxar, es pot suposar que la policia arribarà a saber qui els va fer imprimir i pagar. Perquè, com deia ahir Ernest Maragall, és el detall més significatiu: “El més important, des del nostre punt de vista, més enllà de qui va col·locar els cartells, és qui els ha pensat, organitzat i pagat. Segur que té alguna resposta. Això és el greu, que algú decideixi utilitzar políticament aquest tipus d’arguments”.
Som davant uns cartells indecents, perquè són irrespectuosos amb la figura de Pasqual Maragall, perquè s’utilitza la seva malaltia per atacar el seu germà Ernest i perquè això passa quan falten dos mesos per a les eleccions municipals en què Ernest Maragall és candidat a l’alcaldia de Barcelona.
La notícia, a part de morbosa, és desconcertant: ¿algú creu que aquests cartells poden fer perdre vots a Ernest Maragall? Més aviat al contrari: generen un corrent de simpatia cap a ell i el seu germà, el bon record del qual, per cert, Ernest Maragall no utilitza mai. Això, el fet que no fan perdre vots a Maragall i que es giren contra qui els ha pagat, és tan evident, que fa pensar que el suposat estrateg deu ser molt curt d'enteniment.
Si es tracta de dir que Maragall és gran (té 80 anys), la gent ja ho sap. Qui decideix el seu vot en base a l’edat, no necessita que li reforcin la decisió amb un argument que demostra no tenir gens d'humanitat. Subratllar-ho d’una manera tan desagradable no té cap sentit polític. Tret que, qui ho hagi pensat, visqui en una bombolla i no entengui la societat on viu. O que vulgui posar el focus en l’edat i no hagi trobat millor manera que barrejar-la amb la malaltia: així, sembla que l’autor del cartell preferiria dir “està malalt” abans que dir “és vell”. ¿I com que és vell no pot governar? ¿No sabrà fer un equip més jove? ¿L’experiència no li servirà de res? Ens encaminem cap a una societat que cada vegada tindrà gent més gran i més capaç de continuar en actiu i en forma, ¿i fem campanyes en contra? Per favor.
De totes les baixeses i brutícies que podíem esperar en una campanya electoral, aquesta no l’havia vist venir. Vull pensar que els electors barcelonins són més madurs que tot això. Ara, mentrestant, a veure si la policia descobreix qui hi ha al darrere d’aquests cartells i així sabrem qui juga brut, molt brut, i quina és la seva connexió política.
Bon dia.
