L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Un dia de violències'
Com més temps passa més monstruosa apareix la resposta de l’Estat aquell dia: la unitat justifica la violència
Hi ha dies com avui en què l’actualitat agafa un aire més greu: un home va matar ahir amb un matxet un sagristà a Algesires en una església i va ferir quatre persones més, entre les quals un capellà d’una altra església. En pocs minuts va anar de casa seva als dos temples, en un recorregut de 500 metres, i va cometre el que la policia investiga com un acte de terrorisme islamista.
I, d'altra banda, Espanya també enviarà tancs a Ucraïna, en el marc d'aquest acord internacional que inclou Alemanya, la fabricant dels tancs, per ajudar Ucraïna a fer front als carros blindats russos.
Això vol dir que la guerra a Europa s’allargarà, o sigui que s'allargarà el patiment, s’allargarà el negoci de la venda d’armes i de la reconstrucció, i continuarà la incertesa. I sobre això, la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, ha dit que un centenar d’aquests tancs que demana Ucraïna estan en un estat lamentable. Van costar una fortuna i avui són ferralla. ¿La ministra ho diu en un acte de transparència? Més aviat sembla un acte d’estar demanant més diners per comprar tancs.
Enmig d’això, torna el record de la violència policial de l’1 d’Octubre, aquesta vegada en forma de notícia acceptable: el jutge que investiga les càrregues policials ha decidit processar 45 policies (n’estaven imputats 65).
El jutge afirma que els fets poden constituir delictes de lesions, d’atemptat contra la integritat moral de les persones i, fins i tot, de tortures. En canvi, diu que la policia podia trencar panys i portes per requisar les urnes perquè havia de complir amb l’ordre de la jutge d’impedir el referèndum. Notin que per arribar fins a l’acusació ha calgut que passessin cinc anys. Com més temps passa més monstruosa apareix la resposta de l’Estat aquella dia: pegar a gent per voler votar. L’estat espanyol definint-se a si mateix: la unitat justifica la violència.
I tot això en el segon dia de la vaga de personal sanitari i sense que hi hagi acord per als pressupostos. Doncs dues males notícies alhora: no hi ha pressupostos per a aquest any i la reforma de la sanitat que cal és de tal profunditat que caldria un pacte com el de les pensions per assegurar-la. Si amb els pressupostos no es posen d’acord, deu ser una ingenuïtat pensar que es podrien posar d’acord per abordar una reforma en profunditat.
Bon dia.
