L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Espanya: del Tribunal de Comptes a la fàbrica de bateries'

Un estat propi disfressa de raó d’estat el seu projecte polític. I no ha de passar comptes amb ningú. Una autonomia va pel món amb un projecte polític d’estat propi i resulta que pot ser delicte. Queda clar per a què serveix un estat propi, fins i tot en aquest temps de globalització i bla-bla-bla?

3 min
Disponible en:

Primer van dir que en absència de violència es podia parlar de tot. Ara diuen que el que no es pot fer és trencar l’estat de dret, però que la independència és un projecte polític tan legítim com qualsevol altre i, per tant, es pot defensar perquè per això som en una democràcia plena. 

Però no és veritat.

El Tribunal de Comptes ha identificat un total de 45 viatges del govern de la Generalitat a l’estranger, entre el 2011 i el 2017. Com que entre la Fiscalia i el Tribunal de Comptes consideren que això, més que promoció exterior de Catalunya, era per anar a defensar la causa de la independència de Catalunya a l’exterior, ara s’investiga diversos alts càrrecs, començant pel conseller Raül Romeva, per delictes de prevaricació, malversació de fons públics i falsedat per documentació oficial. Creu que poden ser delictes perquè tenen a veure amb una suposada extralimitació de les competències de la Generalitat i amb fraccionament de contractes. 

O sigui que tu no pots anar a l’exterior a defensar la idea de la independència amb diners públics, encara que tinguis la majoria política, perquè algú pot dir: “Home, és que no tothom a Catalunya la vol”. En canvi, el govern espanyol pot oferir avions de combat de l’exèrcit de l’aire a les repúbliques bàltiques per defensar-se de Rússia, a canvi que no donin suport a la independència de Catalunya amb diners que paguem entre tots (el ministre García-Margallo ha explicat sense problemes com els estats s’intercanvien favors d’aquesta mena), i no li passa res. Queda clara l’asimetria? Un estat disfressa de raó d’estat el seu propi projecte polític. I no ha de passar comptes amb ningú. Una autonomia va pel món amb un projecte polític d’estat propi i resulta que pot ser delicte. ¿Queda clar per a què serveix un estat propi, fins i tot en aquest temps de globalització i bla-bla-bla?

Un altre exemple. Avui fa una setmana va venir a aquest plató el conseller d’Empresa, Ramon Tremosa. Li vam preguntar per allò que havia declarat aquí, també, el secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, que la fàbrica de bateries se n’aniria a l’Aragó, entre altres raons, perquè el govern de la Generalitat no s’hi havia implicat. Resposta:  

— Algunes d'aquestes grans empreses globals ens han dit que o venen a Catalunya o no vindran a l'estat espanyol. Si nosaltres fóssim un estat, hauríem pogut anar a fons europeus, etcètera, etcètera. Aquestes empreses ja haurien aterrat a Catalunya.

Però aquesta que ha de venir anirà a l'Aragó, com diu?

— Jo no ho sé. Hi ha, en plural, empreses globals que han triat Catalunya i que al ministeri els diuen: "Mirin, ja ho trobarem".

Aleshores li pregunto com ho va dir Javier Pachecho, ell va dir que era pessimista. Vostè és optimista?

— Jo soc molt optimista pel que fa al futur de l'economia catalana, sempre que l'estat espanyol permeti que a Catalunya els mecanismes de mercat funcionin mínimament.

I va afegir: "De plantes de bateries n'hi ha en vuit països europeus, però a Espanya no n'hi ha cap”.

Mirin, a Catalunya, a vegades no en sabem més i no podem fer responsables els altres de tot el que no va bé. Però que juguem les partides més importants amb una mà lligada a l’esquena, també.

El nostre reconeixement pels que treballen a primera línia del covid-19, un record pels que pateixen, pels presos polítics, pels exiliats, i que tinguem un bon dia.

stats