L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Guardiolafòbia madrilenya'

El pròxim rival del City, a semifinals, serà el Madrid. Ni dubtin que ja ha començat la campanya per venjar la derrota de l’Atlètic i derrotar Guardiola, un d’aquells catalans universals que no s’ha amagat mai de ser-ne i que viu de la seva excel·lència. I això no l'hi perdonen

3 min

Abans de dir-los fins dimarts que ve, avui, hauríem marxat de Setmana Santa ponderant aquesta lliçó mundial d'imparcialitat que és la justícia espanyola, després que ahir TV3 expliqués que dels vuit ingressats a la presó per l'assalt a la Blanquerna set ja tenen el tercer grau penitenciari.

L'assalt va ser el 2013, fa vuit anys i mig, van entrar a la presó el mes passat, després de més de vuit anys dels fets i, dels vuit condemnats, set només han d'anar a dormir a la presó entre diumenge i dijous i en poden sortir els caps de setmana. N'hi ha un que va entrar a la presó fa un mes i ja té el tercer grau. Un altre que hi va entrar al desembre, que també li van donar el tercer grau al cap d'un mes, ja ha sortit a les xarxes participant en diversos actes de la Falange i fent la salutació feixista. El normal en aquests casos. Triguen vuit anys a empresonar-los, al cap d'un mes ja tenen permís penitenciari i tornen a fer la salutació d'un règim criminal.

També els hauríem dit fins dimarts explicant que encara que la Fiscalia ha rebaixat de 9 milions a 3,4 l'acusació al Tribunal de Comptes per l'1 d'octubre i per l'acció exterior de la Generalitat, continua mantenint encausats 35 excàrrecs del Govern. Tampoc aquí no hi ha cap justícia, sinó pura i simple persecució ideològica contra l'independentisme. Es tracta de castigar amb diners uns fets que ja han estat jutjats penalment. I castigar un referèndum i l'acció exterior d'un govern perfectament legal. Visca la democràcia plena que ens vam donar entre tots.

Però, avui, val la pena que passem de la política a l'univers del futbol, perquè és un univers tan densament simbòlic i tan passional que explica sense dissimular què hi ha en el fons dels comportaments socials.

Ahir el Manchester City de Pep Guardiola va eliminar l'Atlètic de Madrid. Crec que fins i tot els menys futbolers estan al cas de l'antagonisme entre els entrenadors, Simeone i Guardiola. Tots dos són la peça que defineix el caràcter de l'equip. I el seu concepte de futbol és oposat. L'Atlètic defensa, rasca i guanya amb urpades al contraatac i el City guanya amb un futbol de talent, atrevit i normalment espectacular i a voltes sublim.

Ahir, però, a la segona part va ser l'Atlètic el que va manar (normal, estava perdent l'eliminatòria i jugava a casa) i el City va passar de sublim a simple mortal: li va agafar por i es va posar a protegir l'1-0 ben bé com ho hauria fet l'Atlètic de Madrid, perdent temps i allargant cada falta. Al final, Simeone, davant el fet que seria eliminat, va construir el seu relat sobre "Guardiola ens ha menyspreat", i la premsa de Madrid, començant pels comentaristes de Movistar, va dir coses del tipus "aquest partit perseguirà Guardiola per molt de temps", mentre l'estadi matalasser, a cor i a ple pulmó, insultava Pep Guardiola. L'Atlètic viu molt ofès des que Guardiola va dir, després del partit d'anada, que atacar un equip que es defensa amb dues línies de cinc jugadors, com va fer l'Atlètic, és molt difícil "a la prehistòria, avui i d'aquí a cent mil anys". Ui, això de la prehistòria, no ho han paït.

Quina mania que li tenen al Pep, quina ràbia que els fa. Per tot el que va guanyar al Barça (i no va poder guanyar el Madrid de Mourinho). Tant li fa que el seu futbol inspirés el de la selecció espanyola campiona del món i d'Europa. Tant li fa que sigui un entrenador espanyol, segons ells, que hagi guanyat tres lligues a Alemanya i 3 a Anglaterra, i que el seu estil hagi inspirat equips de tot el món, fins i tot a Anglaterra, que més aviat jugaven a empènyer i a córrer. Tant és, mai no l'hi reconeixeran. I tots sabem que, a part de la rivalitat futbolística, a Guardiola no li perdonen el seu inequívoc compromís amb la independència de Catalunya.

I ara ve el millor. El pròxim rival del City, a semifinals, serà el Madrid. Ni dubtin que ja ha començat la campanya per venjar la derrota de l'Atlètic i derrotar Guardiola, un d'aquells catalans universals que no s'ha amagat mai de ser-ne i que viu de la seva excel·lència. I això no l'hi perdonen.

Que tinguem un bon dia.

stats