L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Els indults només poden ser el començament'

Aquest matí, a Palau, els nous consellers i conselleres del govern de la Generalitat han promès els seus càrrecs i després reunit en el primer consell executiu presidit per Pere Aragonès.

Però una hora abans la notícia del dia era al Congrés de Diputats, a Madrid. Perquè tal com els vam estar avançant, Pedro Sánchez té al cap concedir els indults als presos polítics. Ho va confirmar ahir al vespre a Brussel·les. Allà va donar el primer gran titular: “Als valors constitucionals no hi ha ni la revenja ni la venjança, i sí la concòrdia”. I aquest matí hi ha tornat, en aquest cas a la sessió de control amb Casado, del PP, que li ha dit: "Complir la llei no és venjança, defensar la unitat nacional no és revenja i donar un cop a la legalitat no és un valor constitucional”. Sánchez ha respost: “Cal recordar que a qui li van fer l’1 d’Octubre i li van plantejar una declaració unilateral d’independència no va ser a aquest govern progressista, sinó a un govern del Partit Popular. La Constitució recull tant el càstig com la concòrdia i hi ha un temps per a cada cosa. Aquest govern prendrà la seva decisió en benefici de la convivència entre els espanyols i la prendrà independentment del nombre d’escons que li donin suport".

La bel·ligerància de Casado forma part de la bel·ligerància del conglomerat polític, judicial i mediàtic madrileny. Només cal fullejar La Razón d’avui i repassar els titulars: “Sánchez vol ser el pacificador", "El problema català té un preu, normalitzar la traïció", "Indulti’m, llicència per delinquir”. Aquest és el preu que haurà de pagar Sànchez, en crispació política i qui sap si a les urnes.

Els indults vindran aquest estiu. I tal com venen poden marxar, si llegim el que explica l’Ernesto Ekaizer. La llei de l’indult subratlla, a l’hora de concedir-lo, l'existència de “raons de justícia, equitat o utilitat pública, a judici del tribunal sentenciador”. Normalment, al concedir l’indult es té en compte el comportament a la presó dels penats, l’avenç favorable cap a la reinserció. Els condemnats no han sol·licitat l’indult, i majoritàriament tampoc han presentat al·legacions. Per tant, l’informe pot subratllar que no es compleix la finalitat constitucional de la pena; és a dir, la reinserció. Per tant, compte, perquè el Suprem pot desencadenar un enfrontament amb el poder executiu si opta per comportar-se com el braç armat de l'“A por ellos!”.

Però no avancem esdeveniments i parlem de qui tindrà la primera paraula, que és Pedro Sánchez. Aquí van algunes consideracions. Li ha quedat molt bíblic, molt del llibre de l’Eclesiastès, això a Sánchez: "hi ha un temps per a cada cosa, un temps per al càstig i un temps per a la concòrdia”. Però queda molt paternal. I injust.

Perquè hi ha moltes veus jurídiques, dins i fora d’Espanya, que recorden que res del que va passar l’octubre del 2017 a Catalunya pot considerar-se un delicte de sedició. I molt menys de rebel·lió, com pretenia el tribunal presidit pel jutge Marchena, en un intent sobreactuat de fer creure als espanyols emmetzinats per la propaganda nacionalista que allò havia sigut un cop d’estat amb armes. 

Benvingudes les paraules de Sánchez. Però els indults seran un bàlsam, no un remei. Seran un començament, no un final. Seran bons per als presos i les seves famílies, i per abaixar el ressentiment. Però no arribarà als exiliats, ni als 3.000 represaliats de tota mena. Per a això caldria una amnistia.

Ni resoldrà el problema de fons: per a això caldria el referèndum d’independència de Catalunya. Perquè com assenyala avui en Vicenç Villatoro, el PP va proclamant que el Procés ha fracassat. “Se li podria respondre: com més aviat entengui l’Estat que el seu intent de desactivar l'independentisme ha fracassat, molt millor. Perquè és ben cert que l'independentisme no ha aconseguit els seus objectius. Però tampoc l’Estat no ha aconseguit els seus. La presa de possessió del nou president de la Generalitat i del seu Govern és la prova d’aquest fracàs. No ha aconseguit desallotjar els independentistes del govern de les institucions catalanes ni amb el 155 ni aprofitant-ne la divisió, no els ha pres la majoria parlamentària i no ha desactivat entre la gent el sentiment i el projecte de futur. Ningú no ha complert els seus objectius. Si no complir-los és un fracàs, hi ha un empat a fracassos. Que pot ser etern”.

Per tant, tot i que trobem positiu l’indult, és important que Sánchez entengui que milions de catalans no cauran en la trampa de pensar que amb la mesura de gràcia el conflicte s’ha desactivat i el Procés s’ha acabat. Si Sánchez pensa convertir l’indult en una estació d’arribada, perquè li ha costat molt, que algú li expliqui la realitat.

Finalment, hi ha tot això del perdó i la reinserció. ¿Algú demanarà perdó per la violència policial de l’octubre del 2017? ¿O pels quatre milions de firmes contra l’Estatut del 2006, amb què el PP va va voler trobar una via de tornada a la Moncloa? 

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia del covid-19, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.