L'anàlisi d'Antoni Bassas: '«La justícia és igual per a tothom» (Joan Carles I)'

No, no tothom és igual. Pel que estem veient, el rei pot fer el que vulgui, perquè una cosa és que sigui inviolable perquè ha de firmar el que el govern de torn li posa sobre la taula cada setmana i una altra cosa és que sigui inviolable després d'haver-se enriquit il·legalment

3 min

Ahir ho va avançar el diari digital El Confidencial i avui ho confirma Ernesto Ekaizer a l’ARA: "La Fiscalia decretarà arxivar les diligències contra el rei Joan Carles de Borbó".

Hi havia tres investigacions obertes sobre activitats presumptament delictives: la primera, suborn (Les comissions de l’AVE a la Meca, a l’Aràbia Saudita, un projecte de 6.700 milions d’euros. La versió oficial era que no era una comissió, sinó un regal dels germans saudites; uns diners que després Joan Carles va posar a nom de Corina. Però... se’n va continuar beneficiant?) La segona, transferències d’uns 800.000 euros d’un financer a un militar espanyol que actuava de testaferro del rei emèrit i que era qui, amb aquests diners pagava despeses de Joan Carles, Sofia i alguns dels seus nets; per exemple, pagaments a l’agència de viatges d’El Corte Inglés. La tercera, quina relació tenia Joan Carles I amb 10 milions d’euros dipositats a l’illa de Jersey que tenien origen en dues transferències fetes per Javier de la Rosa (probablement, diners de Kuwait).

Diu l’Ekaizer que la investigació més important de les tres és la de l’AVE, perquè a una de les fundacions investigades a Ginebra, de l’oficina del gestor del rei emèrit, hi van trobar una transferència de 64,8 milions d’euros del ministeri de Finances de l’Aràbia Saudita. 

I per què la Fiscalia arxivarà aquestes investigacions? La de l’AVE, perquè invocaran que el rei era inviolable; els 64 milions d’euros eren de quan Joan Carles encara era rei. I la dels diners del milionari que servien per pagar despeses, i els comptes als paradisos fiscals, perquè es donarà com a vàlida la regularització fiscal de 600.000 euros presentada al desembre de l’any passat. Després, el febrer d’aquest any, el rei va pagar més de quatre milions a Hisenda, en una segona regularització per rendes no declarades per valor de vuit milions d’euros. 

Llavors, al febrer, Pedro Sánchez va dir que rebutjava les “conductes incíviques” de Joan Carles I i que li causaven “pertorbació i incomoditat”. 

Ahir, quan li van preguntar sobre l’arxivament de la Fiscalia, va dir: "Des del govern d'Espanya sempre hem defensat la igualtat de tots els espanyols, es diguin com es diguin. L'Agència Tributària i la Fiscalia han treballat amb absoluta llibertat amb tots els recursos econòmics i materials que necessiten per poder investigar fins a l'últim dels fets" i "a partir d'aquí nosaltres estarem amb el que digui la Fiscalia General de l'Estat".

La Fiscalia diu que a part de la inviolabilitat del rei el que passa és que hi ha falta d’indicis i que alguns delictes haurien prescrit. Fa tres anys que ho investiguen. Però per més que s’entengui que el cas és delicat, perquè no es presenta una querella contra el rei al Suprem cada dia, els peus de plom amb què ha anat la Fiscalia amb el rei no permeten dir a Pedro Sánchez això de “tothom és igual davant la llei, es digui com es digui”. No, no tothom és igual. Pel que estem veient, el rei pot fer el que vulgui, perquè una cosa és que sigui inviolable perquè ha de firmar el que el govern de torn li posa sobre la taula cada setmana i una altra cosa és que sigui inviolable després d'haver-se enriquit il·legalment. 

Però, esclar, aquí el rei gaudeix de dues inviolabilitats no escrites. L'una, potser ell va parar la mà quan anava pel món, però també és veritat que va fer guanyar molts diners a unes quantes grans empreses espanyoles. Si parles amb empresaris de l’època et diuen que si el rei anava en una missió comercial venien molt més. El rei obria portes. Ho feia per Espanya? Sí. Només per patriotisme? Vostès mateixos. I la segona inviolabilitat és la del sistema. El PSOE, el PP, Ciutadans i Vox sempre voten junts al Congrés contra la creació de comissions d’investigació. Joan Carles encarna una idea, la unitat d’Espanya, i uns interessos: els de les grans empreses. 

Si el prestigi de la Corona ja ha quedat tocat ara fins al punt que Joan Carles fa 14 mesos que va marxar d’Espanya i el seu fill no li va trucar ni pel seu aniversari, què passaria si anés a judici?

Avui diversos mitjans madrilenys expliquen que, així que la Fiscalia arxivi les investigacions, el rei Joan Carles es planteja tornar a Espanya. Potser al principi vindria de visita i després s’hi instal·laria. Però a La Razón afirmen que ni ho vol Sánchez ni el rei Felip ho trobaria escaient. I un opinador del diari afirma que si Joan Carles tornés a la Zarzuela continuaria vivint dels pressupostos generals de l’Estat, i que el fill no ho vol. Total que si torna no saben on posar-lo. Però recordin el que deia Joan Carles I: "La justícia és igual per a tothom".

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.

stats