L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La Moncloa, o com carregar-se el diàleg en una tarda'

Hem de registrar l’última trompada que ha rebut la taula de diàleg. Aquesta vegada l’abonyegadura li ha fet el govern espanyol, dos ministres en un sol dia. Primer la portaveu, Isabel Rodríguez, contestant Aragonès per haver dit que abans del 2030 hi haurà un referèndum: “Hem sentit parlar el president Aragonès de la independència amb un horitzó 2030 i clarament aquest no és el camí. No és el camí del diàleg, del retrobament ni el lloc ni la forma que volem transitar amb Catalunya. Cap Constitució a la UE reconeix la desintegració dels territoris i tampoc la nostra. El nostre model i compromís és avançar en la recuperació de la vida social i econòmica a Catalunya”.

És sensacional. Si t’asseus en una taula amb algú que no pensa com tu deu ser per veure com podeu superar les diferències, però segur que no superaràs les diferències si l’altre no pot dir què és el que veu diferent que tu. I dir que volen recuperar la normalitat ja és de traca. Senyora ministra, on ha viscut vostè els últims deu anys? A Mart? Que no ho sap que la normalitat a Catalunya és que l’independentisme guanyi les eleccions o tingui la majoria al Parlament? Com pots parlar de retrobament amb l’altre si no hi ha reconeixement de les posicions de l’altre?

I si no volies caldo, dues tasses. També ahir el ministre espanyol de la Presidència, Félix Bolaños, va anunciar que els pròxims mesos no reformaran el delicte de sedició en el Codi Penal.

Dir que si vols un referèndum “clarament no és el camí del diàleg” és un disbarat. I no rebaixar les penes per als delictes de sedició és desdir-se del que va proposar l’anterior ministre de Justícia, Campo, que va arribar a recordar que Espanya no estava, en aquest delicte, al nivell de França, Itàlia o Alemanya. Això és una prova que, per al govern de Pedro Sánchez, un cop aprovats els indults ja no hi ha res més a fer amb Catalunya excepte que pagui i que calli, o sigui, el de sempre, que es posi a la cua de l’autonomisme endreçat. I encara menys que tornin el president Puigdemont i la resta d’exiliats, que es podrien beneficiar d’aquesta reforma legal. Sánchez continua en el “Puigdemont a prisión”. El president espanyol ha decidit que Catalunya ja no és un problema, no vol que ho sigui, li fa nosa, ell ja ha complert. Seurà a la taula de diàleg perquè Europa vegi que a Espanya hi ha diàleg, en la línia del que avui ha demanat el papa Francesc a la Cope.

Quan li han preguntat sobre el conflicte de Catalunya, ha dit que Espanya hauria de fer un pas de reconciliació amb la pròpia història, que l'expressió "unitat nacional" és fascinant però "que mai es valorarà sense la reconciliació bàsica dels pobles" i que qualsevol govern ha de veure com tira endavant la història com a germans i no com a enemics”. Ja està trigant José Maria Aznar a dir que s’apunta això que ha dit el Papa a la seva llibreta dels horrors, però, bromes a part, avançar en la normalització amb Catalunya sense solucionar la situació del president a l’exili no s’aguanta.

Això són faves comptades: Sánchez no sent que tingui cap incentiu per negociar res amb el govern independentista de Catalunya. Ara, el Govern li ha de fer veure que, si el diàleg no funciona, tindrà problemes. I està disposat a crear-los.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.