L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Qui és més deslleial?'

Aquesta nit hi ha el debat de candidats a TV3, mentre la Generalitat anuncia que el 98,99% de meses tenen els membres suficients per constituir-se normalment, malgrat les 25.000 al·legacions presentades per no anar-hi. Per tant, a cinc dies de les eleccions sembla que se celebraran, això sí, amb les cauteles sanitàries que s’han promulgat.

Mentrestant, una bona notícia: Catalunya ja posa les tres vacunes. Després de dues setmanes dedicades bàsicament a posar segones dosis, Catalunya “torna a arrencar amb força” l’administració de primeres dosis, perquè n’arribaran 26.000 en total, de Pfizer, de Moderna i d’AstraZeneca. Això permetrà immunitzar farmacèutics, auxiliars de farmàcia, fisioterapeutes, logopedes, podòlegs o nutricionistes, i també bombers, mossos d’esquadra, agents de Protecció Civil i funcionaris de presons. 

Mentrestant, avui és notícia als diaris espanyols l’entrevista que ahir va publicar l’ARA a Pablo Iglesias, amb un fragment destacat:

Pablo Iglesias: "No hi ha una situació de normalitat democràtica a Espanya quan, dels líders dels dos partits que governen Catalunya, un és a la presó i l'altre a Brussel·les". Això que tot un vicepresident del govern espanyol afirmi que a Espanya no hi ha una situació de normalitat democràtica a causa dels presos polítics ha estat vist com una “deslleialtat democràtica”. I de fet, la part socialista del govern espanyol ja ha contestat amb l’habitual argument que Espanya és una democràcia plena.

A Madrid plou sobre mullat, perquè a part d’Iglesias es troben que aquest gran paladí d’Espanya al món que és Josep Borrell, aquest cap de la diplomàcia europea que es baralla amb tothom, ha tornat rebregat d’un viatge a Moscou on el ministre d’Exteriors rus li va demanar que la UE no donés lliçons sobre opositors empresonats quan a Espanya hi havia polítics catalans a la presó per haver organitzat un referèndum. 

M’apresso a dir que en matèria de protecció de drets i llibertats no hi ha color entre la UE i Rússia, i que ara mateix centenars de milions de persones de tot el món desitjarien tenir un passaport europeu com tenim nosaltres.

Però això no vol dir que no hàgim d’estar molt vigilants dels abusos que els estats, tots, democràtics o no, tenen tendència a cometre en matèria de drets i llibertats, també dins la Unió Europea.

Ahir, a Brussel·les, un portaveu de Borrell va dir: “A la UE, els estats membres tenen garanties que els drets de la població es protegeixen perquè tenim un sistema de funcionament d’estat de dret i independència judicial”. Amic meu, això és sobre el paper.

En el cas d’Espanya, podria recordar-li aquell senador del PP que recordava que posant Marchena de president del Suprem els populars s’asseguraven el control de la sala segona del Tribunal Suprem des de darrere.

O el cas del conseller de Cultura Lluís Puig. Ara fa un mes, la justícia belga va denegar per segon cop la seva extradició perquè el jutge creu que “hi ha un risc greu de violació de la presumpció d’innocència” a Espanya. 

Parlem dels joves d’Altsasu? I què en diem, de Tamara Carrasco, que va ser acusada de terrorisme, confinada al seu municipi i finalment, al cap de més de dos anys, absolta i cap a casa? Parlem de Cuixart i Sànchez?

¿O del raper Pablo Hasél? Saben què passa aquesta nit? Que el govern espanyol ha anunciat que preparar un canvi al Codi Penal perquè els delictes com els de Pablo Hasél no impliquin condemnes de presó. Hores abans s’havia difós un manifest firmat per Serrat, Trueba o Almodóvar en contra de l’empresonament del raper.

La democràcia espanyola que interpreta la Constitució és un vestit que se li ha quedat petit a la societat. Ho hem vist amb els presos polítics (acusats de rebel·lió i condemnats per sedició, tot i que no hi ha rastre de cap dels dos delictes en el fets), amb els exiliats, amb els activistes polítics, però també amb els artistes o amb l’opacitat de la Corona. ¿Qui és més deslleial, el que assenyala un problema o el que dissimula i mira cap a una altra banda?

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.