L'anàlisi d'Antoni Bassas: ''Sí, revenja i venjança"

Cal admetre que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, té un problema gros amb els indults que pensa atorgar als presos polítics. Primer va ser l’Advocacia de l’Estat, que quan va haver de fer l’informe va tirar pilotes fora i no es va voler mullar sobre la conveniència de concedir la gràcia. Després va venir la Fiscalia del Tribunal Suprem (els que volien condemnar per rebel·lió, o sigui, per alçament armat), que va trobar la condemna per sedició, i òbviament es va expressar contrària als indults.

I ahir va ser la sala segona del Tribunal Suprem, la que presideix Manuel Marchena (aquella que segons el senador del PP Cosidó es pot controlar des del darrere). Marchena no va deixar res per verd: que no hi ha penediment (cita Jordi Cuixart amb “Ho tornarem a fer”), que les penes d’entre 9 i 13 anys de presó no són “desproporcionades”, i fa una rebregada a Pedro Sánchez perquè ve a dir que si dona els indults és perquè necessita els vots d’Esquerra Republicana per continuar governant: “Alguns dels que aspiren al benefici del dret de gràcia són precisament els líders polítics dels partits que, ara per ara, garanteixen l’estabilitat del govern que ha de decidir sobre el dret de gràcia”. És a dir, Oriol Junqueras. O sigui, el Tribunal Suprem diu: “Espanyols de bona fe, teniu un president que no mira per Espanya, sinó que mira per mantenir-se en el poder".

Aquesta és la lletra. La música la va acabar de posar ahir el president del CGPJ, Carlos Lesmes.

Qui la mesura, la concòrdia? Com es mesura? ¿D'acord amb què estava feta l’acusació de la Fiscalia, si no amb els informes de la Guàrdia Civil que parlaven de les “mirades d’odi” dels votants de l’1 d’Octubre i les comparacions amb el País Basc?¿ Va ser concòrdia deixar un cotxe patrulla carregat amb armes i obert? Era concòrdia anar cridant “A por ellos!”? 

Felipe González, que ahir, casualment, era al programa d’Antena 3 El hormiguero, va mostrar-se en contra dels indults, tot i que al final va fer una precisió:

Home, que parli de no concedir els indults el president que va indultar els militars del 23-F, o a Aznar, que va indultar el ministre Barrionuevo i el secretari d’estat Vera, que eren a la presó com a integrants dels GAL, el terrorisme d’estat contra ETA, no és gaire decorós. 

Es clar, el que els jutges no poden sofrir és que Pedro Sánchez argumenti els indults perquè no vol revenja ni venjança. Els jutges del Suprem no se senten com un venjadors, més aviat dissimulen i fan veure que són uns juristes imparcials aplicant la llei vigent. Tothom sap, ells els primers, que els mou aparèixer com l'últim dic de contenció de la unitat d’Espanya. I per això, com explica l’Ernesto Ekaizer, l’informe del Tribunal ja elabora el guió del recurs que podrà presentar la sala tercera del Suprem contra la decisió de Sánchez.

Si volen una aproximació més tècnica al problema, els recomanem l’article d'Esther Giménez-Salinas, catedràtica de justícia social, que escriu: “Aquí hi ha un punt important que el Tribunal no esmenta, i és l’absència de violència en els fets descrits, motiu pel qual es va descartar una condemna per rebel·lió. No menys important seria la dificultat d’interpretació del tipus de sedició donada la seva indeterminació. Però on a mi em sembla que no hi pot haver dubtes és en el principi de proporcionalitat. Em fa por, m’escandalitza i m'entristeix que es tracti amb lleugeresa unes penes que superen una dècada de la vida d’una persona a la presó. Finalment, a l’últim paràgraf de l’informe la sala penal del Suprem apunta la idea que rebutja l’indult perquè considera que han fracassat els objectius de reinserció. Una ocasió perduda no només per canviar el llenguatge i la distància (que també), sinó també per fer una aproximació a una idea de justícia més pròxima, compassiva, reparadora i integradora en una societat canviant i plural”.

Diu l’informe de Marchena que els fets de l’octubre del 2017 no van ser només un problema d’ordre públic. És veritat. El Govern hauria hagut d'enfrontar-se més aviat a una acusació de desobediència. Però no a una de sedició, penada amb fins a 13 anys de presó.

Aquest embolic dels indults és la continuació de l’error de voler trobar la solució d’un problema polític al Codi Penal. I per això no ens entenem amb les paraules. Perquè van haver de buscar un delicte que encaixés a cops de martell en una manifestació com la del 20-S o en l’1 d’Octubre, i com que fins i tot Marchena no es va atrevir a qualificar-ho de rebel·lió, perquè no hi va haver armes, es van haver d’empescar el de sedició, que no se sosté tècnicament. Després argumenten que no hi ha penediment, com si Cuixart, Sánchez, Forcadell i els membres del govern fossin malfactors, com si calgués reinserir-los a la societat després de rebre uns cursos de reeducació constitucional, com si no hi hagués hagut més de dos milions de persones que van participar activament i lliurament en els actes jutjats. I per això s’agafen al “Ho tornarem a fer”. 

Mirin, per a la justícia espanyola hi ha en joc el principi d’autoritat, el mandat del rei del 3 d’Octubre i, sobretot, molt important, escarmentar tota la societat catalana. Que ni s’ho pensi, de tornar-ho a fer. I per això a Sánchez li espera un suplici polític i mediàtic.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia contra el covid-19, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.