L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Rufián i el que interessa a la gent'

Tal com els dèiem ahir, ha arribat l’hora de la veritat per a Pedro Sánchez i per a Esquerra amb la patata calenta de la sedició. El PSOE no pensa derogar el delicte i Esquerra ha de decidir ara si accepta una rebaixa de les penes associades a la comissió del delicte. 

Per al PSOE no és fàcil perquè té la caverna mediàtica i el PP fent els escarafalls de ritual (Ayuso, ahir: "Sánchez ho dona tot als enemics confessos d’Espanya"). I per a Esquerra és tant com acceptar que aquesta reforma serà el màxim que aconseguirà del diàleg amb el govern espanyol, de manera que potser als independentistes catalans del futur els aplicarien el delicte de sedició pactat amb els independentistes catalans del 2022; i que la reforma no serviria per evitar la presó de Carles Puigdemont o Marta Rovira si tornessin.  

Ahir ens preguntàvem què contestaria Esquerra a la proposta que els socialistes van enviar a través del globus sonda d’El País i, de moment, els republicans estan exhibint una gran moderació, la de qui no vol trencar un principi d’entesa, fins al punt que Esquerra va fer com el PSOE i, de portes enfora, explica que aquesta negociació no té res a veure amb la dels pressupostos, quan tothom sap que no hi ha incentiu més gran per negociar que tenir-ne la necessitat per supervivència política. 

I després hi ha Gabriel Rufián, que és un jugador d’equip amb tendència a jugar amb una pilota per ell sol, una mena de Dembélé que no saps mai per on et sortirà. Diumenge el van presentar com a candidat d’ERC a l’alcaldia de Santa Coloma de Gramenet, i ahir a TVE quan li van preguntar pel delicte de sedició, va tirar pilotes fora amb allò de “la sedició no interessa a la gent”.

Sí, esclar, la gent està amoïnada per arribar a final de mes, però això ha estat sempre així. Això de dir que un problema juridicopolític com la sedició no interessa a la gent és populista i és impropi d’un polític democràtic i més si és d’esquerres. Se suposa que és un èxit de la societat que una persona dels orígens humils de Rufián hagi arribat a portaveu d’un partit al Congrés. Allà, entre altres coses, la seva feina és fer lleis i fer-les cada cop més justes i actualitzades. Dir que aquestes coses no interessen a la gent recorda perillosament allò de Franco. “Joven, haga com yo, no se meta en política”.

A part que, a Catalunya, hi ha més de dos milions de persones que van anar a votar l’1 d’Octubre i que van seguir el judici als presos polítics amb gran interès, perquè ells també se sentien asseguts a la banqueta d’acusats del Suprem. No es pot dir que això no interessa. Al contrari, un polític democràtic, i més si és independentista, ha d’argumentar per què interessa. Perquè si no interessa, deixem que les lleis les facin els de sempre. I que tinguin els resultats de sempre.  

 

Bon dia.