L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Tota la política espanyola és un "¡A por ellos!"'

A base de negar una resposta política a Catalunya, a base de blindar la Constitució, la Corona i multiplicar els casos de corrupció, la política espanyola anuncia avui un immens “¡A por ellos!”

3 min
Disponible en:

Què porta Pablo Iglesias a dimitir d’una vicepresidència al govern espanyol per presentar-se com a candidat a president de la Comunitat de Madrid, amb poques possibilitats de guanyar les eleccions? Què el pot portar de jugar a primera divisió a baixar fins a una lluita regional?

Una suma de raons: Iglesias comprova que Pedro Sánchez pacta una moció de censura amb Ciutadans a Múrcia, en una enèsima demostració que Sánchez només governa amb Podem perquè no té més remei. Sap que Sánchez potser se'l traurà de sobre en unes eleccions anticipades a la tardor. Iglesias veu que Ayuso convoca eleccions anticipades per al 4 de maig a Madrid abans que li facin una moció de censura i que Podem hi farà un mal paper (recordem que a Madrid Podem ja es va trencar, que hi ha Més País, d’Errejón, que en les últimes eleccions va treure tres vegades més vots que el partit d’Iglesias. I a Iglesias, molt en la línia de la política emocional en què vivim, truca a Sánchez, li anuncia que plega i minuts més tard penja aquest vídeo.

Iglesias entén que si plega de la Moncloa i es presenta per Madrid queda com una polític generós, capaç de sacrificar la seva carrera, i com un polític valent que encarna l’esquerra davant una dreta populista com la d’Ayuso. Són els extrems que s’alimenten l'un a l'altre. Estan encantats de citar-se en un duel perquè són dos extrems tan polaritzants que els altres ni existeixen.  A Iglesias només li va faltar dir “No passaran” o “Madrid serà la tomba del feixisme”. Mentrestant, Ayuso està encantada d’haver-se d'enfrontar a Iglesias, perquè això creu que la fa més necessària que mai i encara fa més valuosa la seva aposta tàctica de convocar eleccions quan va veure que li presentarien una moció de censura. Iglesias contra Ayuso. Trump contra Chaves, o les dues Espanyes del 1936 glaçant-se el cor? Vostès mateixos.

I per si no n’han tingut prou, vegin el que li diu a Ana Rosa Quintana, de Telecinco: "Quan et diuen feixista saps que ho estàs fent bé. Aquest insult no falla mai. ¿T'ho han dit a tu alguna vegada?" I Quintana respon: "A mi cada dia". "Doncs llavors –conclou Ayuso– és que estàs en el costat bo de la història". Ayuso està encantada d'haver-se conegut i viu de l’eslògan, de la provocació, de proporcionar titulars a la premsa i obrir telenotícies i d’aguantar insults. I assaboreix en la intimitat ser més popular que el seu suposat líder, Pablo Casado.  

En resum, jugades mestres, moviments tàctics i girs de guió. La política imita i supera la ficció de les sèries i tot plegat contribueix a l’acceleració dels temps històrics. A base de negar una resposta política a Catalunya, a base de blindar la Constitució, la Corona i multiplicar els casos de corrupció, la política espanyola anuncia avui un immens “¡A por ellos! de tots contra tots.

Quin efecte tindrà això per a Catalunya? Els hi diré amb un exemple: Esquerra, Junts, el PDECat i la CUP, els 4 partits independentistes al Congrés de Diputats, registraran avui la llei d’amnistia. Hi arriba amb el suport de milers de firmes recollides els últims mesos als carrers, gràcies a l’esforç d’Òmnium, entre d’altres. Què creuen que passarà amb aquesta llei? Pot ser que el PSOE, el PP i Vox, que ocupen la mesa del Congrés, ni l’admetin a tràmit. Doncs això. 

El nostre reconeixement per als que treballen en primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics i per als exiliats. I que tinguem un bon dia.

stats