L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La trobada Puigdemont-Junqueras'

Hi ha dies en què sembla que les notícies caiguin sobre els nostres caps: tenim la temperatures disparades, aquí i al Canadà; tenim disparats els casos de covid aquí, entre els més joves, i a tot Europa per culpa de l’Eurocopa, diu l'OMS. I ja veurem si tornen les restriccions per viatjar, aquestes vacances, i si la Lliga de futbol podrà tornar a l’agost amb gent als estadis com es va anunciar. A sobre, si vau néixer entre finals dels 50 i el 1975, és a dir, si teniu entre posem 63 i 46 anys, el ministre de Seguretat Social, Escrivá, va deixar caure ahir que haureu de triar entre endarrerir la jubilació i treballar uns anys més o jubilar-vos quan us toca però cobrant menys pensió. Aquest és un dels grans debats del nostre temps, la sostenibilitat de les pensions, amb la diferència que ara ja no és un debat teòric, sinó que tocarà la butxaca de milions de persones. És la primera vegada que un ministre s’atreveix a anar tan lluny. És un globus sonda, però tinguin per segur que alguna d’aquestes opcions acabarà sent llei. Esclar que aquesta altra notícia no ajuda gaire a evitar el col·lapse de la Seguretat Social i dels comptes públic en general:  CaixaBank ha tancat l’ERO més gran de la banca, de 6.452 llocs de treball que se’n van al carrer. Esclar que els bancs volen ser una aplicació al mòbil i no una oficina. També cal dir que l’atur ha caigut a Catalunya, i molt, aquest mes de juny passat: més de 36.000 persones. L’ecnomia es va obrint.

Un altre al qual li ha caigut l’actualitat al cap ha sigut el Tribunal de Comptes, que ahir va emetre un comunicat dient que són tan independents, tan professionals i tan constitucionals que sembla mentida que el president del govern espanyol els hagi criticat. Si volen tenir una idea precisa de per què el Tribunal de Comptes ni és tribunal ni fa passar comptes amb tothom, no es perdin aquest article de qui va ser conseller de Justícia, Carles Mundó, “10 apunts sobre el Tribunal de Comptes”, que comença recordant que és un tribunal sense jutges.

Aquest és el xàfec d’actualitat que ens ha caigut avui. Mentrestant, esclar, encara són milers els catalans que es pregunten si s’està obrint realment una possibilitat de negociació amb l’Estat i quins límits té.

En aquest sentit, aquí tenen una fotografia d’aquest matí quan encara era negre nit, a tres quarts tocats de sis del matí: 

Jordi Sànchez, Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull a punt d’embarcar-se cap a Brussel·les per reunir-se amb el president Puigdemont i la resta d’exiliats. Els de Junts, junts. Abans-d’ahir, els d’Esquerra, amb Marta Rovira. La trobada Puigdemont-Junqueras haurà d’esperar. Que seria molt més que una trobada personal, seria un retrobament entre dos mons tan lluny i tan a prop que faria bé a milers de persones. Avui això ha quedat explicat en una sola pàgina del diari. Mirin: acte de Jordi Cuixart d’ahir. Òmnium està a punt de celebrar 60 anys. La celebració la faran a la Catalunya Nord, perquè és l’única manera que Puigdemont hi pugui ser. Subtítol de la notícia: “Òmnium aspira a aplegar Puigdemont i Junqueras a la Catalunya Nord en l’acte dels seus 60 anys”. I, just a sota, “una relació tòxica”. De qui parlen? D’Esquerra i de Junts. És la crònica de la presentació d’un llibre dels periodistes Joan Serra i Oriol March titulat Enemics íntims. Els periodistes expliquen com tots dos s’han intercanviat cartes a través de mediadors com Xavier Vendrell, però que aquests mediadors, en algun cas, han preferit no entregar la carta a l’altra part per evitar mals majors”. Resultat? Els partits no se suporten però han de governar junts.

Aquest és un altre xàfec que ha caigut tots aquests anys sobre l’independentisme.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.