L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Ara resulta que sí que ve el llop'

Pablo Iglesias, el ministre Marlaska i la directora de la Guàrdia Civil, Gámez, van rebre uns sobres amb bales de fusell d’assalt, i Vox no només no ho ha condemnat, sinó que la seva candidata a Madrid ha rebentat un debat a la ràdio menyspreant tothom, i l’esquerra espanyola crida a combatre el feixisme. 

Aquests són els fets. I, davant d'aquests fets, l’única posició decent és la denúncia. Però tot això passa quan falten vuit dies per a les eleccions a Madrid. Són de demà en vuit, el dimarts 4 de maig. Diuen les enquestes que anirà molt just. Que poden guanyar les anomenades esquerres, sumades, i que l’única possibilitat que Ayuso governi és si pacta amb Vox. Que el PP sol no guanyarà per majoria absoluta, i hauria de governar amb Vox perquè Ciutadans no tindria cap diputat. I, davant d'aquesta polarització, el president espanyol, Pedro Sánchez, surt i diu que el que va passar divendres és molt greu i que ara sí, ara "hem de reconèixer que la nostra democràcia té un problema”, que es diu Vox. Atenció als descobriments de Pedro Sánchez: “Vox no és un partit qualsevol, aquest partit d'ultradreta sosté amb el seu vot governs del Partit Popular a diferents territoris d'Espanya. Els seus líders apareixien en programes de televisió, els presentadors hi conversaven cordialment sobre qualsevol assumpte i així ens hem acostumat tots a la ultradreta”. O sigui que, segons Sánchez, n’hi havia uns que eren entremaliats, no els hem vist a venir, anaven a les teles però divendres no van condemnar l’enviament d’unes bales i fins aquí podíem arribar.

El relat de Sánchez és extremadament pobre, per dir-ho suaument. Perquè Vox anava les teles sí, però anava també al judici del Procés i seia just al costat dels advocats de Sánchez, l'Advocacia de l’Estat i la Fiscalia, com a acusació particular dels encausats del Procés. I allò també semblava normal, oi? I també va seure a la sala del judici dels acusats pel 9-N. Si avui Vox està normalitzat a Espanya és perquè, a Espanya, l’extrema dreta sempre ha estat normal. És normal a l'exèrcit i als cossos i forces de seguretat de l’Estat. ¿Han vist qui guanya als col·legis electorals que hi ha a prop de les casernes? La ultradreta és normal a Espanya, perquè el feixisme va guanyar un guerra i va dominar l’Estat de dalt a baix durant 40 anys. I quan es va acabar la dictadura no es va fer net. No van depurar ni un policia, ni un jutge. I quan l’independentisme va arribar a organitzar un referèndum a Catalunya, l’extrema dreta compartia amb l’estat espanyol el seu sentir més profund, que és el de la prevalença de l’Estat, la seva supervivència, la unitat, costi el que costi. ¿O és que van castigar algun policia dels que cridaven ”¡A por ellos!”? ¿O que no va donar una medalla als policies que van venir a pegar a la gent l’1 d’Octubre? ¿I les patrulles nocturnes, violentes, per anar a despenjar llaços grocs? ¿És que només hi ha ultradreta a Vox? Què hi feien el PP i Ciutadans manifestant-se a Madrid, a la Plaza Colón, al costat de Vox, el gener de l’any passat? ¿Hi ha ha gaire diferència entre l’estil de Vox i el de Ciutadans d’Arrimadas a Catalunya?

Com diu la Carme Colomina a la contraportada d’avui, titulada “La normalització de l’extrema dreta”, la retòrica de Vox contra el “govern il·legítim” i els seus “abusos totalitaris”, la càrrega política indiscriminada contra les institucions i la incitació a l’odi constant generen un clima de tensió de conseqüències incertes.  Abans d’arribar aquí,  però,  hi  ha  hagut tot un procés de connivència previ i de normalització ideològica”.

Que ara se n’adonin a Madrid no és cap consol. I és lamentable que Pedro Sánchez apugi el to contra la ultradreta perquè venen unes eleccions. Tant acusar de totalitaris els demòcrates catalans que volien un referèndum i ara resulta que ara sí, ara ve el llop. 

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia del covid-19, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.