L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Com es nota que els diners els posem nosaltres, i no pas ells'

Al final, Espanya no li comprarà els 15 milions de bales a Israel. Així ho ha decidit el president Sánchez, que d’aquesta manera desautoritza el seu ministre de l’Interior, Marlaska, després de les pressions de Sumar i de Podem. La vicepresidenta Díaz va exigir la rectificació adduint que la compra de munició constituïa una "vulneració flagrant de la legalitat internacional i dels acords de govern" perquè "estem assistint a un autèntic genocidi a Gaza". 

Que l’executiu espanyol s’aguanta pels pèls se sap des del primer dia. Però una cosa és que Junts no li voti una llei, o que Sánchez no pugui aprovar els pressupostos, o que la vicepresidenta digui “mala persona” a la ministra d’Economia perquè no vol la reducció de la jornada laboral o que ara Díaz s’enfronti a Marlaska, i una altra que Sánchez hagi de rectificar un ministre del seu mateix partit, el PSOE. La vicepresidenta Díaz ja ha sortit a dir que "no hi ha cap crisi al govern": "Estem centrats en l'anul·lació d'un contracte que mai hauria d'haver existit". Tu diràs: l’últim que vol Sumar és perdre un poder i uns càrrecs que pot trigar molts anys a tornar a tenir. I els socialistes podran tirar terra sobre això. De fet, es parla molt de les bales, però així ja queda normalitzat l’augment de la despesa de defensa en més de 10.000 milions, anunciada l’endemà de la mort del papa Francesc, quina casualitat, que fa que li hagi tocat la loteria a la indústria del sector. Però l’episodi és un punt molt baix de la capacitat de Sánchez de tenir-ho tot sota control. 

Sobre aquest episodi, un afer no menor: pagarem aquestes bales dues vegades. Aquesta marxa enrere ens costarà més de sis milions d’euros de la nostra butxaca, dels nostres impostos, per pagar la indemnització pel trencament de la comanda a l’empresa israeliana que ja no servirà la munició a la Guàrdia Civil, i que s’hauran d’encarregar a un altre proveïdor. Com es nota que els diners no són seus. A qualsevol empresa privada, una tossuderia entre caps que acabés costant sis milions d’euros tindria greus conseqüències per als responsables d’aquesta pèrdua. Probablement es tracta d’un dia més a l’oficina de Pedro Sánchez i potser l’episodi no serà recordat, però entre la malaptesa del govern espanyol i els guionistes de Polònia exigint al president Illa un esquetx sobre política catalana, com volen que no parlem del papa Francesc, del conclave o de la final de Copa de demà?

Bon dia i bon cap de setmana.