L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Algú creu que Vox defensa algun dret fonamental?'

Crido la seva atenció avui sobre la notícia de les últimes hores: el Tribunal Constitucional va resoldre ahir a la tarda que una part del primer decret d'estat d’alarma del govern de Pedro Sánchez, quan ens van confinar per primera vegada el març de l’any passat, era inconstitucional. La notícia és important perquè es tracta del tribunal que decideix sobre els nostres drets. I perquè és una notícia plena de matisos i replecs que els periodistes de l’Ara estem en disposició d’aclarir.

Des d’un punt de vista estrictament jurídic, el que ha dit el Tribunal és que el govern de Pedro Sánchez hauria d’haver aplicat l’estat d’excepció i no pas l’estat d’alarma. Perquè el que va fer no va ser una “limitació” dels drets, sinó una “suspensió”. Una limitació seria dir que aquell dia i en aquell lloc la gent no podrà sortir, i una suspensió seria que tothom i tot arreu s’ha de quedar a casa, que és el que va passar. El TC diu que un estat alarma fa curt per decretar un confinament general. I que el govern de Sánchez va vulnerar el dret a la lliure circulació. Que si volien tancar-nos a tots calia aplicar l’estat d’excepció o bé de setge.

Cal remarcar que el TC va votar totalment dividit a l’hora de sentenciar la inconstitucionalitat i donar-li parcialment la raó ahir a Vox. A la banda dels que estaven d’acord amb com va fer les coses el govern Sánchez, l’argument era que no hi havia temps per perdre, que no es podia esperar a una votació del Congrés perquè estaven morint persones a milers, i que davant els que deien que s’havia perjudicat el dret a la lliure circulació, calia recordar que s’havia defensat el dret a la vida. I que, com que en el futur hi pot haver noves pandèmies, calia trobar la fórmula jurídica que lesionés menys el drets fonamentals i fer tot el possible per evitar que els futurs governs i Parlaments es veiessin obligats a declarar l’estat d'excepció, molt més lesiu per als drets fonamentals, si aquesta sentència tirava endavant. 

I aquí és quan esclaten les contradiccions, perquè resulta que la majoria conservadora del Tribunal ha adoptat una resolució més garantista: que la decisió la prengui el Parlament, no el Govern. I encara més contradicció. La resolució més garantista arriba gràcia a un recurs de Vox, de l'extrema dreta. I aquí és on la contradicció esdevé insuportable. I aquí és quan el debat deixa de ser jurídic i se li veu clarament el transfons polític. 

Perquè, escoltin una cosa: ¿vostès creuen que Vox ha nascut per defensar la llibertat de ningú? ¿Vox pot convertir-se en el gran defensor de la Constitució quan resulta que se la carregarien si poguessin? Preguntat descarnadament: ¿algú s’empassa que Vox s’ha preocupat pel dret a la lliure circulació? ¿Vostè creu que Vox té algun interès en defensar les nostres llibertats? Vinga, va, fins aquí podíem arribar.  

El recurs es va posar per perjudicar el govern de Sánchez i Podem. Perquè... saben una cosa? Quan Pedro Sánchez va decretar l’estat d’alarma es va aplicar immediatament, sí, però es va portar al Congrés, i... oi que saben qui hi va votar a favor? Vox, el PP i Ciutadans. Aleshores no els va semblar malament. La incoherència de l’extrema dreta és total. No pots votar a favor d’una cosa i després presentar recurs perquè la consideres contrària a la Constitució. I això és el que ha fet Vox. Ajudat per la majoria conservadora del Tribunal Constitucional, en una decisió tècnica però també política, molt política. No es perdin avui aquesta informació d’Ernesto Ekaizer, que conté tants detalls de com va anar la deliberació dins el Tribunal que sembla que Ekaizer hagués estat assegut dins la sala, amb els magistrats, prenent notes. I aquí sembla que la que va acabar decantant la balança i que va ser clau va ser la magistrada catalana Encarna Roca, tot i que va expressar dubtes sobre les possibles demandes de reparació patrimonial contra l’Estat i va fer que s'introduís una provisió perquè no puguin reclamar diners de multes o compensacions tots aquells que es van veure forçats a tancar els seus negocis. 

Què va portar la magistrada Roca a alinear-se amb els conservadors? No es perdin tampoc el perfil que en fa David Miró, “Encarna Roca, de la sociovergència a la dreta dura”, en què repassa la seva carrera com a prestigiosa jurista i les seves relacions amb la política.

Per tant, ahir la sentència del TC va tenir, almenys, tant de tècnica jurídica com d’intenció política contra el govern de Sánchez. I aquí és quan manllevem les paraules d’Ekaizer per acabar aquesta anàlisi: “L’argument d'Encarna Roca, que va manifestar ahir que desconfiava del govern i que es fiava del Parlament, és fal·laç. Perquè el govern va declarar l’estat d'alarma, però va ser aprovat al Parlament per una majoria absolutíssima, incloent-hi el suport de Vox i el PP. Per tant, l’operació no ha tingut a veure amb un debat profund de conseqüències jurídiques. Es tracta de clavar un cop al govern de Pedro Sánchez per part d’una majoria conservadora dividida a la qual es van unir raons personals de la vicepresidenta Roca”.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.