Illa i Puigdemont, un tràmit amable per allargar les converses

Tant parlar d’aquesta reunió, i aquí la tenen. El president Illa rep el president a l’exili Puigdemont a la seu oficial de la Generalitat a Brussel·les. Després de l'encaixada davant les càmeres, van passar a una sala i van estar parlant a soles durant una hora i mitja. A la sortida cap dels dos va fer declaracions i hem de fer el joc de les suposicions. Segur que vostès han tret les seves pròpies conclusions sobre aquestes imatges. Aquí tenen les nostres: 

La reunió era el missatge, perquè permet que les converses PSOE-Junts continuïn. Ho necessita Sánchez per resistir i Junts per mantenir el protagonisme polític. Sánchez voldria que Junts aprovés els pressupostos o la pròxima reforma laboral (difícils totes dues pretensions) i Junts vol català a Europa i traspàs d’immigració (igualment difícil). I, per descomptat, Puigdemont vol tornar a casa i Junts necessita que torni. Això no depèn del PSOE, però sí que en depèn anar normalitzant la interlocució amb Puigdemont, que és el que Illa va fer ahir, fent el pas definitiu per a la reunió Sánchez-Puigdemont. És el que Junts mateix en va dir un dia “amnistia política”: o sigui, ja que els jutges no l’amnistien, que Sánchez no s’amagui de parlar amb ell. Pensin una cosa: a Sánchez ja no li ve d’aquí. S'aguanta per un pèl i acaba de dir que hi ha jutges que fan política, que van contra ell, o sigui, que fan lawfare, el mateix que diu Puigdemont i ha dit l’independentisme. Això els acosta.

Del contingut de la reunió en sabem que ni Illa va oferir a Puigdemont més pes a Catalunya si donava suport a Madrid ni es va avançar en la negociació dels pressupostos de l’Estat o de la Generalitat. Va ser un tràmit amable entre dues persones que no s’havien conegut mai personalment, dos polítics que van calcular que els convenia trobar-se, per més que vinguin de molt lluny políticament. I van allargar l'amabilitat a les xarxes. El president Illa va piular primer que s’havia trobat amb Puigdemont: “Tal com he fet amb la resta d’expresidents. [...] El diàleg és el motor de la democràcia perquè Catalunya continuï avançant”.

I mitja hora després, Puigdemont va continuar els Jocs Florals, però amb un matís: “Li agraeixo l’amabilitat i la conversa. En situació de normalitat democràtica, aquesta reunió s’hauria hagut de produir fa molts de mesos i no pas a Brussel·les sinó al Palau de la Generalitat. Avui ha tornat a quedar clar que no vivim en una situació de normalitat”.

La posada en escena va ser descolorida. Que estrany que es trobin dos presidents de Catalunya i no hi hagi cap bandera catalana. Probablement perquè allà hi havia també la bandera espanyola, que Illa ha col·locat a les seves reunions oficials, i Puigdemont no en devia voler saber res. I en acabat, Illa va tornar a Catalunya i Puigdemont es va quedar a Bèlgica. I això va ser tot.

Bon dia.