L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L’hora de la responsabilitat'

El nou govern de la Generalitat comença a gestar-se mentre la justícia espanyola continua pels camins de sempre. Aquest matí, a dos quarts de nou, els Mossos han acabat entrant a la Universitat de Lleida i han detingut el raper Pablo Hasél, que ha resistit unes quantes hores de manera més simbòlica que una altra cosa darrere unes barricades estudiantils.

Més enllà de les rabiüdes lletres de Hasél, veure’l detingut per entrar a la presó a complir dos anys i nou mesos per enaltiment del terrorisme amb l’agreujant de reincidència i per injúries i calúmnies a la Corona espanyola i a les forces i cossos de seguretat de l’Estat no és propi de la “democràcia plena” que els adoradors de la Constitució del 78 diuen que gaudim.

I què dir de la Fiscalia, que ahir mateix, quan no havien passat ni 24 hores de les eleccions, ja va recórrer el tercer grau penitenciari dels presos polítics. Els termes en què parla de persones com la presidenta Forcadell són prou explícits: “Mentre no faci i completi el tractament de manera satisfactòria, assumint que el que va fer és un delicte, no és possible la progressió a tercer grau”. O de Jordi Cuixart: “Molt lluny d’afavorir el compliment de les finalitats de la pena, el que fa [el tercer grau] és crear no només una total sensació d’impunitat tant en l’intern com en la societat, sinó que posa de manifest una suposada facultat de l’administració penitenciària per buidar de contingut la sentència”.

Recordem que la Fiscalia és la que acusava els presos polítics per rebel·lió o la que va perseguir la presó de Trapero, que avui torna a estar al capdavant dels Mossos. Però més enllà del paper acusatori del ministeri fiscal, aquesta insistència que persones honorables com Carme Forcadell hagi de rebre cap tractament, que calgui una reeducació social i política com si nosaltres fóssim en una dictadura i els presos uns delinqüents perillosos, és ofensiva. ¿Ho veu, la Fiscalia, que els dos partits dels presos han rebut 1.170.000 vots? ¿O que l’independentisme ha obtingut el 51,2% dels vots? Els redactats de la Fiscalia sobre els presos és la prova que l’Estat tracta l’independentisme com una malaltia i no com una realitat arrelada, sòlida, normal.   

Però això, ja dic, és vell. El que és nou és la formació del nou Govern i, si la Fiscalia ha accelerat, Pere Aragonès, també. Aquest matí ha dit a TV3 que es posarà d'acord amb Laura Borràs, que compta amb la CUP i que vol parlar amb els comuns. Aragonès sap que els comuns no entraran al Govern perquè no volen asseure's amb Junts ni Junts amb els comuns, però ell compta que els comuns li puguin facilitar la investidura, si calgués, i aprovar els pressupostos. El fet que el nou president sigui d’Esquerra i no de Junts pot facilitar-li la negociació, tant amb els comuns com amb la CUP. 

Ara hi ha vint dies hàbils, fins al 12 de març, per constituir el nou Parlament, la presidència del qual també serà objecte de negociació entre Aragonès i Borràs. Tot plegat acaba de començar, però els incentius per posar-se d’acord, pactar un Govern fort i solvent i evitar les eleccions són grans. Junts no està per tirar coets: han acabat pagant la seva múltiple fractura interna, han quedat tercers, Esquerra els ha passat al davant. Esquerra no ha guanyat en vots, i tots dos han perdut uns 700.000 vots en relació al 21-D. 700.000 vots. Digues-li pandèmia, però digues-li també Govern disfuncional i divisió estratègica.

Crec que els dos partits són conscients d’aquesta crua realitat. I de la crua realitat de la pandèmia, de l’ensorrament de l'economia, dels fons europeus de reconstrucció que caldrà gestionar. Esperem que no facin cas als sectors interns que més criden, sobretot a les xarxes, sinó als que esperen, simplement, un bon govern. Hi tenen (hi tenim) tot el dret.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.