L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Acord al 90%, però queden punts determinants'
Si hi ha acord, Puigdemont tornarà i començarà una nova etapa, en què el líder de Junts va dir que l'amnistia seria un punt de partida. Cap a on? Això és el que haurà d’explicar. “Ja ho farem, si cal”, diuen a Junts
Ja els vaig dir ahir que retinguessin la frase de Puigdemont i Sánchez de “fer de la necessitat virtut”, perquè podria passar a la crònica d’una investidura. I a la tarda, protegits per la seva pròpia discreció, el PSOE i Junts –Santos Cerdán i Carles Puigdemont–, es van reunir a Brussel·les.
Encara hi pot haver marxa enrere (fins que no estigui al sac i ben lligat pot passar de tot), però ara les possibilitats d’acord, que la setmana passada eren del 50%, deuen estar al 90%. Haver de pagar el cost de la foto sense una seguretat prèvia que les negociacions acabaran en investidura seria irresponsable, sobretot per al PSOE.
El vídeo de la reunió d’ahir és la imatge que Puigdemont buscava, la de la seva rehabilitació pública, la del reconeixement que el PSOE feia de la figura de qui s’ha passat sis anys referint-s'hi com “el fugado”. Avui la premsa de dretes espanyola parla d'“el prófugo”. No és exactament la foto que hauria volgut Puigdemont, esclar, ell hauria preferit Sánchez o el ministre d’Exteriors, Albares, però és igual. Avui és a totes les portades. I més encara.
La saleta on van reunir-se és on Puigdemont rep les visites a Brussel·les, al costat del seu despatx d’eurodiputat, i està decorada amb aquesta ampliació d’una urna portada triomfalment la nit de l’1 d’Octubre, pagada amb diners del Parlament Europeu.
I si volen més simbolismes, ahir feia sis anys que Puigdemont va arribar a Brussel·les, després d’haver travessat tot França sense baixar del cotxe.
El pacte no està fet, ni amb Junts ni amb Esquerra. Tots dos diuen que el PSOE té molta pressa i ells no, i és ara, quan el temps corre més de pressa, que la negociació és un art per aprofitar-se de les presses de l’altre.
Junts també haurà de fer de la necessitat virtut. Ens hem de preguntar a què renunciarà Puigdemont i com ho explicarà. És a dir, si hi ha acord Puigdemont tornarà, tots els imputats i inhabilitats seran amnistiats, i començarà una nova etapa, en què el líder de Junts va dir que l'amnistia seria un punt de partida. Cap a on? Això és el que haurà d’explicar. “Ja ho farem, si cal”, diuen a Junts.
Per la seva banda, el PSOE necessitava aquesta foto per avui, que pot passar esmorteïda perquè a Madrid la notícia del dia és la jura de la princesa Elionor com a hereva de la Corona, avui que fa 18 anys.
No hi seran els seus avis Joan Carles i Sofia, ell perquè és un destorb i ella perquè si hi va encara fa més evident la condició de destorb del rei emèrit. Tampoc no hi seran tres ministres de Sumar i 57 diputats. Ni els presidents basc i català. La monarquia té aquesta capacitat de crear una il·lusió de futur, de permanència d’una idea, en aquest cas d’una idea d’Espanya. Una idea que envelleix malament quan el presumpte símbol unificador no té el consens allà on es considera que Espanya és un estat plurinacional.
Bon dia.
