L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Els anuncis d'Aragonès al Parlament en la setmana de l'1-O'

Salvador Illa va demanar a la societat catalana que fes una reflexió. Doncs és clara: tot el que ha passat des que governa Pedro Sánchez han estat els indults. En aquestes condicions, com plantejarà el president Aragonès el seu discurs de demà?

3 min

El dia ha començat sota la impressió que ens ha arribat de ben a prop: una coalició d’extrema dreta i dreta governarà Itàlia. Ja no és Hongria o Polònia, ni la victòria a Suècia fa uns dies. Ara és Itàlia, país fundador de la Unió Europea i tan pròxim a nosaltres per raons geogràfiques, històriques i culturals, qui ha entregat el govern a l’extrema dreta.

És una mala notícia, perquè l’extrema dreta fa servir un truc, un eslògan que fa guanyar eleccions (“Primer els de casa”), però en realitat es dedica a retallar drets civils i avenços socials, i mentre s'omple la boca dient que defensarà els treballadors, en realitat guarda els interessos dels més rics, en una visió agressiva, nacionalista, fosca, retrògrada i autoritària de la societat, com hem vist als Estats Units de Trump. 

Podem dir-nos que, en cas que aquesta extrema dreta arribi a governar Espanya, ho notarem menys, perquè, de fet, no ha marxat mai del poder, dels uniformes, les togues o el gran capital, però no oblidem que l’extrema dreta espanyola vol acabar amb nosaltres. Per això, que ara tinguin aliats al govern d’un país com Itàlia és una mala notícia.

Ens arriba la setmana en què recordarem l’1 d’Octubre, en el seu cinquè aniversari. No es perdin l’article que avui publica a la contraportada Salvador Cardús.  

La seva tesi és que, com que després del referèndum no va venir la independència, les interpretacions que han vingut després “han impedit que aquella experiència extraordinària de força política popular es convertís en un motiu d’autoestima col·lectiva i d’empenya per avançar i accelerar l’èxit futur”. Cardús creu que l’1 d’Octubre l’hauríem d’estar celebrant desacomplexadament.

En parlarem aquesta setmana de l’1 d’Octubre; Avui fa cinc anys que policies nacionals i guàrdies civils van posar rumb a Catalunya i sortien de les casernes entre crits d'“¡A por ellos!”, en una de les imatges més lamentables que ha donat el nacionalisme espanyol en els últims temps. 

De fet, la política catalana té una gran cita a partir de demà al Parlament, el debat de política general. Ahir, a les portes de la gran cita parlamentària,

Salvador Illa, a la Festa de la Rosa del PSC , a Gavà, va demanar a la societat catalana que fes una reflexió sobre aquests anys. Doncs la reflexió és clara: tot el que ha passat des que governa Pedro Sánchez han estat els indults. I no és que la taula de diàleg no avanci, no és que no es parli d'autodeterminació o d’amnistia, és que ni tan sols s’ha reformat el sistema de finançament.

En aquestes condicions, ¿com plantejarà el president Aragonès el seu discurs de demà? El discurs tindrà tres potes: la reivindicació del que ha fet el Govern, la situació nacional (el diàleg amb l’Estat) i la situació econòmica (la inflació, els preus disparats de l’energia i l’encariment del cost de la vida).

En el capítol nacional, Aragonès farà una crida als partits independentistes, però també al PSC i als comuns, és a dir, els que creuen que hi ha un conflicte polític entre Catalunya i l’Estat, que si ho creuen, que actuïn en conseqüència, s’arremanguin i busquin solucions.

I en el capítol de la pujada de preus, Aragonès vol sortir del debat amb l’anunci d’ajudes i altres mesures davant una inflació que ens farà la vida més dura els pròxims mesos. Ajudes, esclar, de les limitacions d’un pressupost insuficient crònic, com és el de la Generalitat. Aragonès té la intenció de contestar individualment tots els grups.

Bon dia.

stats