L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Arrencant queixals d'un en un: el marc del pacte PSOE-Junts està acordat'

El marc del pacte entre Junts i el PSOE està acordat. La plana major de Junts (Borràs, Turull, Nogueras, Batet) torna a ser avui a Brussel·les. 

Puigdemont podria fer visiblement corresponsables de l’acord els dirigents del partit. La possibilitat que s’anunciï avui el pacte és certa, però no 100% segura.

Això ja és la cançó de l’enfadós o, si ho volen dir d’una altra manera, és com la pregunta de la canalla al cotxe: “Que falta gaire?”

En realitat, aquest ha estat el panorama cada dia. Cada dia el PSOE i Junts hi han estat a prop i cada dia s’han acabat allunyant (depèn de l’hora, em deia un negociador).

Quin és l’escull? Ho expliquen la Núria Orriols i la Núria Rius en aquestes dues pàgines: “Hi ha una qüestió que encara no està del tot solucionada: el perímetre de l’amnistia i les 'garanties' que realment serà efectiva davant un poder judicial que ja ha alçat la veu en contra de la mesura –avui el Consell General del Poder Judicial ha de celebrar un ple en què el sector conservador demanarà rebutjar l’amnistia–. Junts es vol assegurar que també hi entren els casos que interpreta com a lawfare (frau de llei, l'ús de les lleis per perjudicar adversaris polítics) i els que estan sota secret de sumari ara mateix, però que poden aflorar més endavant com una reacció dels tribunals a l’amnistia. Si no és així, a parer de Puigdemont, seria deixar 'soldats enrere'”.

Però els jutges poden fer i desfer: la majoria conservadora judicial és contrària a l’amnistia al Procés per concepte, o sigui que buscarà la manera d’oposar-s’hi a l’hora d’instruir els sumaris o de dictar sentències. I, per tant, és difícil que el PSOE pugui donar garanties absolutes. Això sí, fins allà on ha pogut, Junts ha anat proposant textos que cobreixen casos gairebé un a un, “com si arranquéssim queixals d’un en un”, en paraules d’un negociador. La qual cosa fa dir ara a Esquerra (Marta Rovira) que miraran l'amnistia que pactin socialistes i Junts perquè pugui passar els filtres del Tribunal Constitucional.

O sigui, el PSOE pot aconseguir aprovar l’amnistia, però el PP té cartes per jugar. Per exemple, anar a la justícia europea. Ho expliquem avui. Europa és sensible que no es perdoni res que tingui a veure amb malversació i, òbviament, amb terrorisme, i ja hem vist com han perseguit per malversació des de fa anys i com l’estat espanyol ha posat l’independentisme a les llistes del terrorisme internacional.

Finalment, dos apunts de situació.

Puigdemont no té por de pactar. De fet, fa sis anys que demana negociar en els termes que estan exigint ara, és a dir, sent reconegut com a interlocutor i amb reunions amb negociadors espanyols a Brussel·les. Sap que li diran botifler, però creu que, arribat el cas, pot explicar els acords i assumir les contradiccions.

L’altre punt. El PP: “És que no hi ha cap socialista que digui ‘ja n'hi ha prou’, això no ho ha fet mai el partit socialista, parem aquest senyor que ha usurpat la història del PSOE a Espanya. Si hi ha socialistes d'aquests, que ho demostrin amb fets. Si només parlen i no ho demostren amb fets, són igual que Pedro Sánchez, el no-res”.

Això deia ahir diumenge Feijóo, a València. Però és que això és dissabte a la nit a Madrid, a la seu del PSOE. Gent cridant a la revolta. “Sánchez a la presó!” Com a la pel·lícula de Berlanga: “¡Todos a la cárcel!” Aquesta és l’Espanya que sortirà al carrer, pel cap baix, perquè va togada i uniformada.

En el fons, potser aquí hi ha gent de bona fe, però pel que fa al PP, el que els amoïna no és Espanya, és el poder, és el control del BOE, són les nòmines, són els càrrecs. Sánchez és president des del juny del 2018. Són cinc anys i mig de Perro Sanxe i serien vora deu anys sense ocupar la Moncloa si ara és investit. Espanya està entrant en una crisi política. Com sempre, perquè no sap tractar Catalunya.

Bon dia.