Els enemics de l'amnistia

Les maniobres de la dreta o els obstacles de la judicatura amenacen amb torpedinar l'aplicació de la llei

5 min
La Guardia Civil, Felipe González, el jutge Llarena i Alberto Núñez-Feijoo

BarcelonaLes negociacions per la llei d’amnistia no estan sent fàcils ni ràpides i, de fet, encara no han acabat. ERC es dona per satisfeta del pacte assolit amb el PSOE, però Junts no en té prou. El part està sent complicat, però la seva aplicació es preveu encara més difícil per tots els enemics que s’hi oposen: des de la pressió política de la dreta espanyola fins als obstacles que hi pot posar la judicatura.

La dreta judicial s’activa per dinamitar la llei d’amnistia
Ple extraordinari del Consell General del Poder Judicial (CGPJ)

En només una setmana, vuit vocals conservadors del Consell General del Poder Judicial han demanat un ple perquè l’òrgan, que es reunirà aquest dilluns, s’oposi a l’amnistia; l’Audiència Nacional, a través del polèmic jutge Manuel García Castellón, ha donat entrada a Vox en l’acusació contra Tsunami Democràtic i ha decidit enviar a judici per terrorisme diversos integrants dels CDR; i l’associació majoritària de jutges ha emès un comunicat en què assegura que l’amnistia suposa “el principi de la fi de la democràcia”. Si algú pensava que la judicatura renunciaria a tenir un paper actiu per dinamitar l’acord d’investidura no haurà trigat a adonar-se del seu error. I la influència dels jutges continuarà sent determinant per aplicar la llei si s’acaba aprovant, perquè seran ells els que hauran d’interpretar a quines persones empara. L’oposició frontal que molts jutges han mostrat fins ara fa presagiar recursos –al Tribunal Constitucional o fins i tot a Europa– per intentar aturar-la o, almenys, ajornar-ne els efectes. Tot i això, la majoria progressista del TC fa pensar que no tot està perdut perquè la norma acabi veient la llum.

PP i Vox mantenen la seva croada al carrer i a les institucions
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, amb l'expresident del govern espanyol José María Aznar en un col·loqui

PP i Vox fa setmanes que maniobren per intentar frenar l’amnistia des del carrer i les institucions. Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal es van manifestar a Barcelona i ho tornaran a fer el 18 de novembre a Madrid. El partit d’extrema dreta també es va fer seva la concentració de divendres davant la seu del PSOE a Madrid, on es van sentir elogis a Franco –aquest dissabte hi han tornat i també hi ha participat l’expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre–. Però la croada de la dreta espanyola contra l’amnistia també es lliura a les institucions. L’últim moviment del PP -que ja ha dit que portarà la llei al TC- passa per aprofitar la seva majoria absoluta al Senat per reformar el reglament de la cambra i així poder frenar la tramitació per la via d’urgència de la llei d’amnistia, cosa que en dilata la seva aprovació. Vox també intenta ajornar l'aprovació de la llei exigint que vagi acompanyada d'informes que l'avalin, com els del Consell d'Estat. I entre el carrer i les institucions, el PP utilitza exdirigents populars com José María Aznar per fer créixer la crispació. Aquesta setmana l’expresident espanyol va arribar a titllar Sánchez de “perill” per a la democràcia.

La pressió de la vella guàrdia socialista pel pacte amb l’independentisme
Felipe González, el 18 d'octubre, el un col·loqui a l'Auditorio Mutua Madrileña de Madrid.

Els primers a aixecar el dit contra l’amnistia van ser els dirigents de la vella guàrdia del PSOE. L’expresident Felipe González i l’exvicepresident Alfonso Guerra n’han sigut els màxims exponents. Han deixat anar frases com “L’amnistia significa una humiliació deliberada de la generació de la Transició” –en paraules de Guerra– o “No hi pot haver amnistia perquè no cap a la Constitució. No podem deixar-nos fer xantatge, i molt menys per minories en vies d’extinció”, en veu de González. I és que l’amnistia ha produït un trencament entre el vell i el nou PSOE, que ha anat variant la seva posició contrària a mesura que ha necessitat els vots d'ERC i de Junts. Sense anar més lluny, després del 23-J, Sánchez va decidit expulsar l’exlíder dels socialistes bascos Nicolás Redondo Terreros, alineat des de fa anys amb les tesis del PP; per les crítiques a la direcció. La prova del cotó fluix ha estat el resultat de la consulta a la militància sobre l’acord d’investidura, en la qual el president en funcions no ha tingut cap ensurt i els afiliats li han donat via lliure. De fet, ja no va trobar oposició al comitè federal en què va defensar obertament l’amnistia: només el president de Castella i la Manxa, Emiliano García-Page es va mostrar contrari a l’oblit judicial però tampoc ha fet campanya oberta perquè els militants del PSOE s’oposin a la mesura.

El rebuig de l’Íbex-35 i els equilibris de l’empresariat català
El president de la CEOE.

L’empresariat madrileny s’ha manifestat obertament en contra de l’amnistia. Ho ha fet la CEOE, la gran patronal espanyola, que tot i que en el seu moment no es va oposar als indults, ara ha demanat un acostament entre PP i PSOE per evitar un pacte amb l’independentisme. També el Círculo de Empresarios ha clamat contra la mesura, que veu contrària a la Constitució i a la igualtat entre espanyols. Mentrestant, les grans empreses catalanes es mantenen en silenci, tot i que el Cercle d’Economia, on hi tenen representació, ha donat el vistiplau a l’amnistia sempre que vagi acompanyada de la renúncia a la unilateralitat. Un cas que il·lustra bé els equilibris de l’empresariat català en aquesta carpeta és el del president de Foment, Josep Sánchez-Llibre, que és membre del Cercle i, al mateix temps, vicepresident de la CEOE. Mentre que Pimec sí que ha avalat l’amnistia, Foment ha evitat posicionar-s’hi a favor. Més de 3.800 empreses van marxar de Catalunya entre la tardor del 2017 i el primer trimestre del 2018, després que un decret del govern del PP facilités els tràmits per canviar de seu. La majoria ha deixat la seu social fora del Principat.

La Guàrdia Civil torna a remar contra la desjudicialització
Agents de la Guàrdia civil

La Guàrdia Civil ha tingut un paper clau en bona part de les causes judicials que s’han obert contra el Procés. Va ser protagonista, per exemple, en el cas dels líders independentistes que van ser empresonats per l’1-O, perquè les acusacions es van basar en els informes que havia elaborat l’institut armat. Tot apunta que passarà el mateix en altres casos, com el de Tsunami Democràtic, investigat a l’Audiència Nacional, i del qual aquesta setmana s’ha fet públic l’últim informe de la Guàrdia Civil, que situa la número dos d’ERC, Marta Rovira, al capdamunt de l’organització, amb persones com l’exdiputat d’ERC Xavier Vendrell i l’empresari Oriol Soler al seu voltant. L’informe, de fet, s’esperava per d’aquí tres setmanes, però l’institut armat l’ha accelerat. Un moviment que no és innocu i que arriba en plenes negociacions per la llei d’amnistia, just l'endemà que ERC i el PSOE anunciessin el seu acord, que, entre altres coses, fa arribar el perímetre de l'amnistia fins als encausats de Tsunami i dels CDR, en els dos casos investigats per terrorisme. Les acusacions del cas hauran de decidir si es fan seu el contingut dels informes de la Guàrdia Civil com ja van fer en la causa de l’1-O.

Els independentistes que no volen ser amnistiats
01. La presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, a la Diada.  02. L’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols.

L’ANC, l’eurodiputada Clara Ponsatí o l’exvicepresident de la mesa del Parlament Josep Costa han estat algunes de les veus independentistes que s’han mostrat obertament contràries a l’amnistia. L’Assemblea, per exemple, creu que pot suposar un “blanqueig” de l’Estat, mentre que Ponsatí no és contrària al concepte en si de l’amnistia, sinó als termes del pacte que s’està plantejant amb el govern espanyol. Els últims que s’hi han afegit han estat els CDR –el pacte d’ERC amb el PSOE els inclouria dins la llei d’amnistia–, que aquest divendres van fer públic un comunicat en què la rebutjaven perquè creuen que és una “trampa desmobilitzadora” de l’independentisme. Asseguren, també, que és un “blanquejament” d’Espanya de cara a la resta del món perquè “causes internacionals obertes” podrien ser “arxivades”. La CUP també rebutja una amnistia que no porti associat un referèndum d'autodeterminació.

stats