Puigdemont i el PSOE ultimen el pacte

La majoria de la permanent de Junts abandona Brussel·les, mentre segueixen les negociacions per superar l'escull del "lawfare"

4 min
L'expresident Carles Puigdemont amb el secretari general de Junts, Jordi Turull, i la líder del partit al Congrés dels Diputats, Míriam Nogueras

Barcelona / Brussel·les / MadridJunts i el PSOE ho tenien tot a punt dijous perquè hi hagués pacte: la cúpula del partit de Carles Puigdemont va pujar a Brussel·les per validar l'entesa i també hi havia preparada la reunió del consell nacional i la consulta telemàtica als militants durant el cap de setmana. Ara bé, tot es va estroncar a darrera hora: la lletra petita de la llei d'amnistia, a parer de JxCat, no emparava suficient als investigats en causes no directament vinculades a l'1-O. La crisi va ser profunda durant unes hores i semblava que se n'anava tot en orris. Tot i això, el mateix divendres a la nit es va poder reconduir: ara la majoria de fonts asseguren que el pacte sobre la investidura de Pedro Sánchez s'està ultimant.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Ara bé, sense estar encara tancat del tot: mentre que des del PSOE ja ho donen per fet, fonts de Junts mantenen que, si no s'accepta incorporar el lawfare –causes no vinculades a l’1-O que consideren instrumentals per perseguir els independentistes– a l'amnistia, no hi haurà entesa definitiva.

Per analitzar-ho tot plegat, aquest dilluns a primera hora s'ha tornat a reunir la cúpula de Junts a Brussel·les, tot i que no s'ha arribat a trobar presencialment amb el PSOE. De fet, els equips negociadors han conversat de forma telemàtica, concentrats a dos llocs diferents i separats per escassament 300 metres: els juntaires s'han concentrat al Press Club de Brussel·les, el lloc on l'expresident va fer la primera compareixença de premsa quan va arribar a l'exili el 2017; mentre que els socialistes a l'hotel Sofitel. Ara bé, a partir del migdia, la majoria de la permanent de Junts ha tornat a agafar el vol de tornada a Barcelona i s'ha quedat només a Bèlgica per seguir negociant Jordi Turull, Laura Borràs i Míriam Nogueras, a més de l'expresident Puigdemont. "Seguim negociant", apunten les fonts, que veuen "difícil" poder tancar aquest dilluns un pacte.

I és que hi ha quelcom que encara no està del tot solucionat: el perímetre de l'amnistia i les "garanties" que realment serà efectiva davant d'un poder judicial que ja ha aixecat la veu en contra de la mesura –aquest mateix dilluns el Consell General del Poder Judicial ha de fer un ple en què el sector conservador reclama rebutjar l'amnistia–. Junts es vol assegurar que també hi entren els casos que interpreten com a lawfare i els que estan sota secret de sumari ara mateix, però poden aflorar més endavant com una reacció dels tribunals a l'amnistia. Si no és així, a parer de Puigdemont, seria deixar "soldats enrere".

"L’ús estratègic de les lleis per perjudicar dissidents o rivals polítics no busca fer justícia, sinó aconseguir, per mitjans inacceptables en democràcia, efectes polítics a través del poder judicial", ha resumit aquest diumenge l'expresident català sobre què és 'lawfare'. D'aquesta manera, Puigdemont vol "assegurar-se", segons fonts coneixedores, que les causes que també deriven, en la seva opinió, de la persecució contra l'independentisme entrin a l'amnistia i també les que potser ara mateix no en té coneixement. Una condició que fins ara el PSOE no s'ha mostrat disposat a acceptar. ¿Qui en podria sortir beneficiat? En funció del perímetre, segons interpreta Junts, el cap de l’Oficina de l’expresident Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, l’exconseller Miquel Buch, Laura Borràs o l’advocat Gonzalo Boye, entre altres.

Turull també ha insistit en la mateixa idea a través de Twitter. Ha difós un article de l'exdiputat de Josep Pagès a El Nacional en què defensa una amnistia que no exclogui els casos que consideren "lawfare". "És el quid de la qüestió", ha dit el secretari general de Junts: "El denominat lawfare no va ser sempre coetani al referèndum, sinó que es va fer servir, posteriorment (moltes vegades, significativament, contra les persones espiades per Pegasus), com a instrument repressiu amb l'objectiu d'atemorir i desmobilitzar l'independentisme", afirma Pagès, que afegeix: "Protegir a tots els represaliats, reparar-los mitjançant una amnistia, ha de ser una de les línies vermelles que, en cas de traspassar-se en una negociació, comportaria una renúncia impossible de justificar".

Cal tenir en compte que la norma no pot citar ni noms ni causes concretes, de manera que els negociadors han de redactar cadascuna de les casuístiques per tal que puguin englobar tots els supòsits que volen. Segons com es redacti, el marge d'interpretació del poder judicial serà major o menor i entraran més o menys investigacions en l'oblit judicial. En els negociadors de Junts pesa molt l'experiència de la darrera reforma del Codi Penal: el Tribunal Suprem va interpretar que el canvi legal en la malversació no era aplicable a l'1-O.

I què en diuen, des del PSOE? Fonts socialistes confirmen que continuen parlant amb Junts i que van "a poc a poc amb qüestions molt tècniques". Ara bé, es mostren optimistes fins al punt de poder tancar l'acord en les properes hores i fer ja la investidura aquesta setmana. Després de l'aval de la militància socialista a pactar amb Sumar i els independentistes, el número tres del PSOE, Santos Cerdán, ha afirmat: "Avui estem més a prop d'aconseguir la investidura de Pedro Sánchez". Des del PSC també s'han mostrat aquest diumenge "contents i satisfets" amb el resultat de la consulta: és "absolutament coherent" amb el 23 de juliol, ha dit la vicesecretària d'organització, Lluïsa Moret.

Cal veure, doncs, quina fórmula troben els negociadors per superar l'escull del lawfare, ja que fins ara el PSOE s'ha negat a ampliar el perímetre de l'amnistia. Consideren que segons què plasmin a la proposició de llei no passarà el filtre del Tribunal Constitucional i no estan disposats a tirar endavant una norma que el màxim intèrpret de la Carta Magna pugui tombar. "Nosaltres no tenim pressa", responen des de Junts.

Junqueras i Mas

D'altra banda, aquest diumenge també s'ha pronunciat sobre la situació el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, i l'expresident Artur Mas. El dirigent republicà, en una entrevista a El Periódico, ha contradit Junts i ha afirmat que l'amnistia que ja ha tancat amb els socialistes "no té exclusions". "És per a tots aquells que han estat implicats en la causa política de la independència i, en aquest sentit, ningú ha de patir", ha reblat. Al seu torn, Mas, sense entrar en la concreció de les negociacions, només ha reclamat a través del seu videopòdcast A favor de la política que Catalunya "torni a ser capaç" d'arribar a "consensos de país i d'estratègia política".

stats