L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Aznar és qui va retirar la Guàrdia Civil de les carreteres'
Que l’acord d’immigració és fruit de la necessitat de supervivència del govern de Sánchez i no d’una voluntat sincera d’enrobustir l’estat de les autonomies, d’acord. Però és que Aznar no va fer el mateix?
El president Illa va repetint que ell és de treballar i no d'enfrontaments i de fer soroll. El problema és que això no sempre ho tries tu. Si ets president d'un país en el qual els trens de l’estat no funcionen t’has d’enfrontar als responsables que els trens no funcionin, que resulta que és gent que ha posat el teu patit, que és el que governa a Espanya. Problema. Amb tot, Illa està volent enviar un missatge als usuaris de Renfe: que hi està a sobre. Per això la setmana passada va anunciar una reunió diària de control d’incidències. I per això ahir diumenge la consellera Paneque es va reunir a l’estació de Sants amb els presidents de les dues empreses responsables del fiasco (fiasco agreujat per dècades de falta d'inversió), Renfe i Adif. El president d’Adif va arribar amb retard (sembla un acudit) i el de Renfe hi va participar telemàticament, igual que el secretari d’estat de Transports. El ministre no va assistir a la reunió ni hi va participar. Com que el ministre Puente és dels que diuen que el tren viu la seva època daurada a Espanya, no se’l pot molestar amb la crua realitat i cal deixar que visqui en la seva realitat paral·lela.
Dels acords de la reunió n’hi ha un que crida l’atenció: que quan Adif acabi una obra, el servei no es reprendrà immediatament l'endemà, sinó que Renfe farà tot un dia de proves. I si el tall per les obres ha estat llarg, faran dos dies de proves, i així s’estalviaran allò que donen per acabats els problemes i aquell mateix matí és un drama. Això d’esperar un dia a fer proves és tant de sentit comú que sembla mentida que no es fes abans. I ens posa al cap del carrer: el primer problema de Rodalies és la falta històrica d’inversió. Però el segon té a veure amb la coordinació entre empreses.
Com deu ser el zel de la consellera que aquest matí a quarts de set ja era al peu del canó, al centre de control. Ja es veu que tot plegat és extraordinari, amb la consellera llevant-se de nit per anar a controlar si els trens funcionen, i que el que podria fer el president Illa seria crear la conselleria de Mobilitat, en la qual un sol responsable polític se centrés en el problema de paràlisi que hi ha dies que té el país.
I acabem. Ha parlat José María Aznar. I com que sobre Catalunya fa dècades que cada dia diuen una bestiesa, els costa molt cridar l’atenció amb un nou titular per referir-se a una notícia nova. Per això, preguntat sobre l’acord PSOE-Junts, ha dit que és més greu que l’1 d’Octubre.
I ha afegit: “No és que Catalunya vulgui marxar d’Espanya, sinó que Espanya està marxant de Catalunya”. I també que veu que la nació espanyola es pot dissoldre en tres nacions: Espanya, el País Basc i Catalunya.
A veure, l’apocalipsi és l’estat natural d’Aznar. A més, Aznar no està en condicions de donar lliçons de si l’Estat se’n va de Catalunya. Ell va ser el que va retirar la Guàrdia Civil de les carreteres catalanes i el que va posar els fonaments perquè els Mossos fossin la policia amb competències exclusives en seguretat ciutadana.
I en el cas que ens ocupa, l’Estat delega competències. I té lògica: Catalunya és i serà país d’immigració. I amb una policia pròpia i amb una llengua pròpia no veig perquè 45 anys després de tornar a tenir Estatut d’Autonomia no pot avançar en aquesta delegació de competències. Que l’acord d’immigració és fruit de la necessitat de supervivència del govern de Sánchez i no d’una voluntat sincera d’enrobustir l’estat de les autonomies, d’acord. Però és que Aznar no va fer el mateix?
Bon dia.
