L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Brindis després del pacte ERC-comuns al Parlament i a Barcelona'

En aquest context, avui tenen motius per brindar Ada Colau, Pedro Sánchez, Yolanda Díaz, o Gabriel Rufián, mentre els ambaixadors europeus a Madrid poden informar el seus governs que la majoria independentista a Catalunya està trencada i l’esquerda tindrà tirada a fer-se cada cop més ampla

3 min

Que Catalunya tingui uns pressupostos de 38.000 milions per a l’any que ve, tan necessitat com està el país de despesa pública i inversió, és una bona notícia.

Però com que els pressupostos són la llei més important que aprova un govern cada any i sempre i a tot arreu la votació serveix per veure com està aquell govern de suports i aliances, hem de concloure que aquí a Catalunya els suports al govern per als pressupostos són molt importants per entendre on som i, per tant, que la votació d’ahir va molt més enllà dels pressupostos.

Per exemple, la cohesió interna del govern entre Esquerra i Junts . Tots els consellers i conselleres diuen que s’entenen i col·laboren, no ho dubto, però al Parlament el representant de Junts, Joan Canadell, és capaç de dir això al president Aragonès: “Nosaltres som els de la confrontació amb l’Estat, els de preservar el mandat de l’1 d’Octubre i els que sempre, sempre, hem posat la unitat per davant. La via àmplia no és unitat d’independentistes. És autonomisme i és el preludi d’un nou tripartit”.

I el president se’n va indignat de l’hemicicle per això que li han dit de l’autonomisme que acaba de sentir per boca del representant del grup que té al Govern. 

El que és evident, però, si parlem de suport i aliances, és que els lligams entre Esquerra i els comuns s’han fet més forts. ¿Se’n recorden que ahir dèiem que la gran pregunta era si els comuns donaven suport als pressupostos, entre altres coses, a canvi que Esquerra donés suport als d’Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona? Doncs dit i fet. I Ernest Maragall, que tot just fa vuit dies va afirmar que hi havia "moltes raons" per votar en contra del pressupost de Colau, com la "manca d'ambició i de projecte", i que va afegir: "Estem quasi obligats a actuar en nom de l'interès general de la ciutat", ahir va haver de sortir en públic al faristol del Parlament a dir que ell continua pensant el mateix, però que per necessitat del govern Aragonès s’ha de menjar la seva estratègia municipal amb patates: “El que s'ha d'explicar és quelcom en definitiva ben senzill, què és l'anunci de la nostra confirmació que votarem, que permetrem l'aprovació dels pressupostos municipals de Barcelona quan arribi el moment al desembre. Ho farem des d'una doble convicció, des de la convicció que la nostra posició queda absolutament confirmada amb la votació de la setmana passada; allò és el que nosaltres pensem i el que nosaltres som, i el que nosaltres expressem. La facilitació de pressupost que donarem té a veure amb el que succeeix en aquesta cambra i el que succeeix que no és ni menor ni indiferent”.

Per tot això, Junts està a disgust amb Esquerra (ja els va costar tres mesos pactar la investidura), no van anar a la taula de diàleg amb Pedro Sánchez, no van anar a la negociació dels pressupostos amb els comuns, però això no ha impedit ni que es reunís la taula de diàleg ni que s’acceptessin a tràmit els comptes, de manera que el malestar de Junts per la indissimulada tirada d'Esquerra amb Pedro Sánchez a Madrid i amb els comuns a Barcelona s’expressa però d’una manera testimonial. Entre altres coses perquè l’alternativa és sortir del Govern. I d’aquí un mes ja serà legal convocar eleccions anticipades. Ves a saber si l’amenaça d’eleccions no serà la cantarella que sentirem els pròxims mesos cada vegada que tinguem un episodi com aquest.

La CUP ha fet de CUP, és a dir, posar al davant el seu model de societat abans que la unitat estratègica de l'independentisme. I a Esquerra se li han vist molt les ganes de ser el pal de paller del sistema polític a Catalunya amb mirada a l’esquerra abans que amb Junts, a qui espera derrotar clarament.

En aquest context, avui tenen motius per brindar Ada Colau, Pedro Sánchez, Yolanda Díaz, o Gabriel Rufián , mentre els ambaixadors europeus a Madrid poden informar els seus governs que la majoria independentista a Catalunya està trencada i l’esquerda tindrà tirada a fer-se cada cop més ampla.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.

stats