L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Sobre cínics, hipòcrites i patriotes'

Ja s’ha acabat el judici contra el fiscal general de l’Estat. Ara ja només queda esperar la sentència, que diuen que sabrem abans de final d’any. L'última sessió va acabar a dalt de tot, amb l'UCO de la Guàrdia Civil acusant el fiscal de ser el filtrador i ell negant-ho. A jutjar pel que hem vist i sentit, l’acusació no ha aconseguit provar que Álvaro García Ortiz fos el filtrador. Més aviat la defensa ha aportat testimonis que demostren que la notícia del pacte de la parella d’Ayuso amb Hisenda ja corria abans que el famós correu estigués en poder del fiscal general.

Després de vist i sentit el més important de les sessions queda la convicció que estem davant d’un judici polític per part d’un tribunal que té moltes ganes de condemnar el fiscal general per raons polítiques. És una convicció basada en fets recents del passat, com va ser el judici del Procés o la negativa a aplicar la llei d’amnistia per part del Tribunal Suprem. Ens vam afartar de dir-ho fa anys, durant el judici als presos polítics: si els ho han fet a ells, els ho poden fer a vostès. Doncs aquí ho tenen. 

Parlant de l’amnistia, avui s’hi ha de pronunciar l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. El que digui l’advocat general no és vinculant però orientarà segur el que acabi decidint el tribunal europeu abans de final.

I ens ha quedat el regust del debat d’ahir al Congrés dels Diputats. Un regust amarg, per dos motius: perquè Sánchez continua pretenent governar sense aprovar ni un sol pressupost i perquè l’actuació dels dos partits independentistes no podia ser més agra. Sentin què li va dir Míriam Nogueras a Pedro Sánchez: “Vostè no ha complert, vostè no té paraula, i sembla que a vostè només li interessa el poder. La seva intervenció d’avui, no ha fet altra cosa que donar-nos encara més la raó. És un cínic, i un hipòcrita”.

Junts ha decidit que deixarà Sánchez com un drap brut, per remarcar que no té res a veure amb ell, excepte haver-lo fet president, però que allò va ser un dia i que no compromet a res.  Dient-li a la cara que és un cínic i un hipòcrita, Junts ha volgut que quedés clar, per enèsima vegada, que el seu trencament amb el PSOE no té marxa enrere. És arriscat, tenint en compte que, arribades noves eleccions, pesarà molt en l'ànim dels votants si les eleccions van de democràcia o feixisme, per més que el PSOE sigui, en tantes coses, sobretot en relació a Catalunya, tan partit d’estat com el PP. 

I després hi ha Rufián, “L’únic que els puc dir és que aquells i aquelles que dubten que Junts es vol carregar això desconeixen que per a Junts, Catalunya no és la seva pàtria, és el seu negoci, i l’estan perdent. I que, potser, amb aquesta gent no comparteixen bandera, però comparteixen interessos i amos. Amos, sobretot. Perquè tothom sap a Madrid que els líders de Junts fa molt de temps que es passegen pels consells d’administració i per digitals d'ultradreta, prometent que faran Feijóo president del govern a canvi del que sigui. Jo sí que demano que deixin de fer mal al meu país, a la meva gent. Que deixin de fer mal, que deixin de vendre mercaderia tòxica i nociva.”

Rufián no surt del seu bloc d’esquerres, i per fi pot deixar anar tot el ressentiment antic contra Junts.

Però per sobre de Nogueras, de Rufián i de Sánchez hi ha la gent. Un govern del PP i de Vox, valgui la redundància, és un malson. Però que el PSOE pretengui governar sense aprovar ni un sol pressupost és una presa de pèl. Sánchez es va limitar a dir que resistirà, però això no és governar. Això no sé si és cínic o hipòcrita. El que segur que no és és políticament decent.

Bon dia.