L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La demagògia amb l'IRPF del salari mínim'

Aquest matí se les han tingut Sánchez i Feijóo, en la primera sessió de control de l’any al Congrés. Feijóo, esclar, ha aprofitat l’espectacle que van donar ahir dues ministres, la portaveu, del PSOE, i la vicepresidenta, de Sumar, portant-se la contrària a la roda de premsa després del consell de ministres, sobre la decisió de fer tributar l’IRPF als perceptors del salari mínim. I Sánchez li ha contestat amb el manual: amb el PP els treballadors que cobraven el salari mínim no tenien aquest problema d’haver de tributar perquè el govern popular el congelava.

Feijóo: “Confon servir als espanyols amb treure'n nyapa. Quedar-se amb la meitat de la pujada del salari mínim ni és progressista ni és justícia social. Per cert, el paperot que ahir van muntar els ministres de Sumar amb els ministres del PSOE, senyora Díaz, a Pablo Iglesias aquesta no li haurien colat”. 

Sánchez: "Ara entenc per què vostès quan governaven van congelar l'SMI, perquè no tingués retenció en l’IRPF. Molt millor viure amb 735 € (2018) al mes que amb els 1.184 € al mes d'ara. Senyoria, tenim aquest debat perquè el govern d’Espanya ha pujat en els últims 7 anys el 61% l'SMI". 

I així s’ha reprès el curs polític al Congrés, és a dir, sense novetat.

Això que va passar ahir li fa mal al govern. No és popular apujar 50 euros el salari mínim però que te’n quedin 35. Sumar, Yolanda Díaz, viu de les mesures estrella (salari mínim, 37 hores i mitja setmanals) i necessita recordar que a l’esquerra del PSOE hi ha vida parlamentària i que no és la de Podem.

Alhora, algunes dades. Tinguem present que un contribuent amb parella i fill de tres anys no pagarà. Que només hauran de tributar un 20% dels que cobren el salari mínim. I que a Catalunya, pagaran més.

Com poden veure en aquesta plana: 

Segons el càlcul per 16.576 euros bruts anuals, en el cas d’un perceptor de l'SMI sense fills a càrrec, a Catalunya tributarà 357 euros. Amb l’agreujant que a Catalunya la vida és més cara i que, per tant, a igual salari menys poder adquisitiu a Catalunya.

Posada la decisió en el laboratori de la teoria, és just que tothom contribueixi. Si no, no hi ha estat del benestar. El concepte “educació gratuïta” i “sanitat gratuïta” ens ha fet molt de mal. No hi ha res de franc, i algú ho ha de pagar. No tenim la menor idea del que ens costen els serveis públics. Pagar impostos és una bona manera d’entendre-ho.

Una altra cosa és que la discussió de la tributació del salari mínim sigui una discussió entre pobres, o sigui, nosaltres discutint-nos si poc o molt, absolutament controlats per la nòmina, mentre que hi ha gent que guanya molt més i que, proporcionalment, no contribueix tant. Allò del milionari Warren Buffett: "Paga més impostos la meva secretària que jo". Si la gent que cobra un sou no se sentís tan escanyada quan paga l’IRPF, seria més fàcil defensar que quan el salari mínim comença a ser decent, també s’ha de tributar.

Bon dia.