L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Extrema dreta o la comunicació patològica'

Avui continuem tenint un accident de tren “tremendament estrany” i una malaltia “molt poc freqüent”. 

A Andalusia continuen plorant els morts sense saber si el tros de via que falta és la causa o la conseqüència del descarrilament que va provocar una quarantena de morts, mentre que al Vall d’Hebron, el president de la Generalitat, Salvador Illa, pot començar el camí de la rehabilitació per a la mobilitat de les cames sabent l’origen de la malaltia que el tindrà més de dues setmanes ingressat al Vall d’Hebron, que és una infecció causada per un bacteri localitzada a la unió dels dos ossos del pubis i de part de la musculatura esquerra que s’hi insereix. Que la malaltia no és gaire freqüent ho revela el mateix nom, que no ens és gens familiar: osteomielitis púbica.

De l’accident d’Andalusia no ha arribat soroll polític, i els governs espanyol i andalús han entomat les seves respectives responsabilitats amb la serenitat i la cooperació que mereix la tragèdia. Vox sí que va aprofitar els morts per carregar contra Pedro Sánchez i, al nostre país, només Sílvia Orriols ha fet política de baixos instints amb l’ingrés de Salvador Illa en un hospital públic. La marca que distingeix la comunicació de l’extrema dreta és l’absència d’empatia, la necessitat de mostrar-se sempre aïrat, arrogant, ofès, amenaçador, de no socialitzar, de no comportar-se com un adult, disfressat de valentia per dir la veritat incòmoda que ningú no s’atreveix a dir.

És la mateixa patologia de Trump amb la carta a Noruega en què els adverteix que, com que no li han donat el premi Nobel de la pau, ara la pau ja no serà la seva prioritat, cosa que és una barreja d'infantilisme, narcisisme, mala educació, arrogància i amenaça. Aquest tipus de to s’usa perquè arriba a l'estómac i a les vísceres en pocs segons, desperta en nosaltres allò que busquen tots els comunicadors, que són les emocions. Fa temps que el màrqueting ha descobert que les emocions són el camí més directe per fer-nos comprar alguna cosa o per votar algun partit. El mal d’aquest tipus d’emocions és que ens destrueixen com a persones i com a societat.  

Bon dia.