L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Al Govern creuen que és el moment de firmar l'acord de finançament amb Montero'

Ara fa quinze dies els vam dir aquí que el govern de Salvador Illa veia a prop l’acord de finançament amb María Jesús Montero, perquè Pedro Sánchez havia ordenat accelerar el ritme de negociació per arribar al pacte abans que s'acabés aquest any. Sánchez tenia un incentiu per fer-ho: el PSC és fonamental perquè ell pugui aspirar a guanyar les eleccions i Esquerra és fonamental per ser investit.

Doncs bé, ahir la vicepresidenta Montero, que és qui negocia en nom del govern espanyol, va dir que el finançament arribarà “com més aviat millor”. Ho va dir en un acte, a Barcelona, i Esquerra va confirmar que “ens apropem a una xifra que pot ser interessant”. Es refereix a la xifra de diners que correspondrien a Catalunya com a resultat de l’acord. Però esclar, Montero no és només la de la clau de la caixa espanyola sinó que serà la candidata socialista a presidir Andalusia i qualsevol cosa que “doni” a Catalunya serà utilitzada en contra seva. (“Doni” per dir-ho en llenguatge espanyol, perquè no ens donen res sinó que ens tornen el que paguem.) I Montero ho va dir així:

“Estem treballant molt per complir amb les diferents premisses que tenim sobre la taula. Una és el que es va signar i acordar a la reunió bilateral amb la Generalitat de Catalunya, però igualment el compromís del president que cap comunitat autònoma perdrà recursos i es garantirà la solidaritat a tot el territori”. 

O sigui, l'eterna quadratura del cercle amb els diners a Catalunya: tindrà un finançament just, però ningú no hi sortirà perdent. 

Aquest matí fonts directes de la negociació ens deien que l’acord està molt a tocar, perquè compleix amb gran part del que proposava Esquerra; això vol dir que conté un model de finançament i no només una xifra per a l’any que ve, i que el Govern és del parer que si l’acord compleix gran part del que es va demanar és el moment de fer un pas endavant i firmar-lo, perquè si es posen puristes es perdrà una oportunitat històrica, de manera que o es tanca d'aquí a setmanes o s’encallarà. Això és aquest matí. Ho seguirem i els ho explicarem, esclar.

Mentrestant, alcaldes de Junts de Sant Cugat del Vallès, Vic, Sant Climent de Llobregat, Cabrera de Mar, Maçanet de la Selva i Font-rubí es van reunir amb el president Puigdemont a Waterloo en presència del secretari general del partit, Jordi Turull. Els alcaldes són els primers que passaran per les urnes i són molt sensibles a problemes com les ocupacions d’habitatges, la multireincidència o els efectes de l’empadronament als serveis públics. A la sortida han tancat files recordant que Puigdemont va ser alcalde i entén els seus problemes, i que la immensa majoria de la direcció de Junts ve del món municipal. I que, si de cas, el problema no és intern sinó de factors com ara que la seva ponència sobre ocupacions al Congrés serà aturada pel PSOE perquè “mira de reüll Podemos” i té aturada la ponència.

Per cert, que el dia ens ha proporcionat una imatge sense precedents: un expresident de França entrant a la presó. A les 9 del matí, Nicolas Sarkozy s’ha acomiadat amb una abraçada en públic amb la seva dona Carla Bruni i s’ha ficat en un cotxe que l'ha portat a la presó de Santé, a París. Quan després de la reconstrucció de la catedral de Notre-Dame i dels Jocs Olímpics de París semblava que França es refeia, les constants caigudes del govern i l’escandalós (per fàcil) robatori de les joies de Napoleó al Louvre posen França als diaris per les raons per les quals cap país vol sortir als mitjans.  

Bon dia.