L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Illa veu a prop l'acord de finançament de Montero'
Sabem, de fonts coneixedores de la negociació, que l’acord podria assolir-se abans del desembre. Un acord de finançament es valora per la xifra final: quants diners de més rebrà la Generalitat. Per això diu Illa que per als uns farà curt (els independentistes) i per als altres serà escandalós (el PP i Vox). Sánchez necessita Illa i el PSC, i necessita Esquerra com a soci estratègic, de present i de futur, per aguantar al govern fins al 2027, i sense pressupostos.
En el discurs d’ahir del president Illa hi va haver l’anunci dels milers de pisos, que s’ha emportat tots els titulars, i un segons anunci que ha passat més inadvertit però tant o més important i del qual ara explicarem la situació. Però abans, tal com hem dit, els pisos.
L’any passat, Illa en va prometre 50.000. Aquest any en promet 214.000 més, en col·laboració amb el sector privat. La intenció del Govern és aprovar un projecte de llei de mesures urgents en habitatge i urbanisme que redueixi a la meitat els anys de tràmits burocràtics que han de fer promotors i constructors per tirar endavant les seves promocions. Ara són cinc anys, i amb la nova llei serien dos i mig. Per tant, el Govern vol facilitar tràmits, augmentar les densitats dels carrers i l’edificabilitat dels solars, a còpia de convertir ràpidament tot el sòl urbanitzable, públic i privat, en solars edificables. I tot això en els pròxims cinc anys. Catalunya tindria 214.000 pisos nous el 2030.
La promesa és molt ambiciosa i semblaria que Illa ha posat tots els ous a la cistella de l’habitatge, conscient que és el problema en majúscules. Però n’hi ha un de molt més profund que el finançament. Deuen recordar que, dies enrere, Pedro Sánchez va anunciar que abans que acabi aquest 2025 hi haurà acord entre els governs de Catalunya i d’Espanya perquè Catalunya tingui un nou sistema de finançament. I va dir més, el president espanyol: va dir que el sistema respectaria el principi d’ordinalitat. Ahir, Illa va venir a dir que l'acord ja no trigarà.
Salvador Illa: “Farem, quan tinguem enllestits els treballs, la nostra proposta concreta. Els anuncio que la farem des de la serenor, sense anar contra ningú. A alguns els semblarà poc i en voldran més. A d’altres els semblarà massa i en voldran menys. Escoltarem a tothom. Valorarem totes les propostes pel contingut del que es proposi. I també, m’ho han de permetre, pel capteniment dels que les formulen en atenció al seu comportament els darrers anys".
Sabem, de fonts coneixedores de la negociació, que l’acord podria assolir-se abans del desembre, que a diferència del juliol, quan el govern espanyol va arribar a dir que el traspàs a la Generalitat de tot el mecanisme tributari era inconstitucional, ara Sánchez ha ordenat arribar a un acord. I un acord de finançament es valora per la xifra final: quants diners de més rebrà la Generalitat. Per això diu Illa que per als uns farà curt (els independentistes) i per als altres serà escandalós (el PP i Vox). Sánchez necessita Illa i el PSC, i necessita Esquerra com a soci estratègic, de present i de futur, per aguantar al govern fins al 2027, i sense pressupostos. Ara, recordin, un cop assolit l’acord, i aprovat al Consell de Política Fiscal i Financera (on seuen totes les autonomies menys el País Basc i Navarra i on el govern espanyol té la majoria), l’acord ha de ser aprovat al Congrés amb els vots de tots els partits de la investidura, i això tornarà a ser difícil.
Parlant de Sánchez, acabo amb una escena d’aquest matí. Hi havia sessió de control al govern espanyol. Feijóo ha anunciat a Sánchez que el farà comparèixer en una comissió del Senat (on el PP té majoria). Sentin el to que ha fet servir Feijóo, com cridava la bancada del PP al final, com si Feijóo hagués marcat un gol, i amb quina frase de menyspreu se’l treu Sánchez de sobre.
Alberto Núñez Feijóo: “Volem abolir la prostitució, diu vostè. Vostè, que n'ha viscut. I el seu govern, que ha pagat amb diners el consum de prostitució. Vostè està tan empastifat com ells".
Francina Armengol: “Senyor president quan vulgui. Silenci, sisplau”.
Pedro Sánchez: “Ànims, Alberto”.
El PP insisteix amb la corrupció, oblidant que per a molta gent, el PP està empatat, si més no, amb el PSOE en corrupció. I es veu de tres hores lluny que a Feijóo li han dit: “Si a tu t’ataquen amb la foto amb el narco, tu ataca amb els negocis del sogre de Sánchez”. I tal com està el món i amb els problemes de la gent, sentir-los parlant en aquest to és insofrible.
Bon dia.
