L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Lambán truca al mòbil d'Aragonès'

És igual; si no s’han reunit avui ja es trobaran un altre dia. No arriba ni a tempesta en un vas d’aigua. Aquesta candidatura dels Jocs d’Hivern del 2030 només guanyarà si s’anomena Barcelona-Pirineus. El Comitè Olímpic Internacional ho voldria i el Comitè Olímpic Espanyol ho sap. L’Aragó sol ja ho ha provat altres vegades i no se n’ha sortit

3 min

Ahir a les sis de la tarda va sonar el mòbil del president Aragonès. El qui l’estava trucant era el president de l’Aragó, Javier Lambán, per dir-li que cancel·lava la reunió que tenien prevista aquest matí a Balaguer per parlar dels Jocs i d’altres qüestions de veïnatge. “Mira, president, que no vindré” . I li va justificar la plantada per la diferència de posicions sobre el paper de l'Aragó i Catalunya en els Jocs i perquè no hi havia possibilitat d’acord en la trobada.

Tot plegat, sorprenent, perquè no era una trobada per arribar a acords i perquè justament perquè hi ha diferències no hi ha res millor que parlar-ne.

És evident que el socialista Lambán no volia la foto amb el president de Catalunya el dia que comença la campanya electoral a Castella i Lleó i res millor que fer-se l’ofès amb Catalunya. A part que sap que si l’any que ve perd les eleccions regionals a mans del PP, seria el PP el que s’aprofitaria del compte enrere fins als Jocs. Lambán, que n’ha dit de l’alçada d’un campanar sobre Sixena, sobre els polítics catalans independentistes, sobre TV3..., acostuma a parlar amb una sobreactuació populista de la qual pots esperar qualsevol cosa. 

És igual; si no s’han reunit avui ja es trobaran un altre dia. No arriba ni a tempesta en un vas d’aigua. Val el que els vaig comentar abans-d'ahir: aquesta candidatura dels Jocs d’Hivern del 2030 només guanyarà si s’anomena Barcelona-Pirineus. El Comitè Olímpic Internacional ho voldria i el Comitè Olímpic Espanyol ho sap. L’Aragó sol ja ho ha provat altres vegades i no se n’ha sortit .

A part que Lambán és, amb tots els respectes, la baula més dèbil del projecte, i farà el que li digui Pedro Sánchez, que més aviat es deleix per uns Jocs liderats per Catalunya perquè seria la manera, creu ell, que el món veiés que s’ha fet realitat el retrobament Catalunya-Espanya.

Temps enrere, una candidatura així no hauria tingut cap possibilitat de guanyar. “Així” vol dir amb l’alcaldessa de la ciutat que hi ha de posar el nom, Ada Colau, fent-se la desmenjada públicament i dient que no en sap res quan el seu regidor d’Esports es va reunir abans-d'ahir amb el president del Comitè Olímpic Espanyol. Una candidatura que segur que no tindrà la unanimitat dels partits, perquè la CUP no els vols i els comuns també s’hi agafen com a bandera ideològica en contra.

Una candidatura que el president de la Generalitat defensa, però primer vol sentir si el territori els vol en una consulta sobre la qual encara no hi ha pregunta i, per tant, no hi ha la més mínima onada d’entusiasme ciutadà, perquè Aragonès els vols respectuosos amb el medi ambient i no lligats al turisme futur com a únic benefici. És tot tan complicat i tan diferent de l’entusiasme i consens de Barcelona 92 que hom diria que així segur que no guanya.

Però, esclar, al COI no li sobren les candidatures. El canvi climàtic amenaça amb el ridícul i el nom de Barcelona pesa molt. O sigui que per poc que la gent els vulgui, la Generalitat remi a favor i Barcelona no posi bastons a les rodes (això últim és molt important), el COI pot decidir-se per Barcelona-Pirineus, digui el que digui Javier Lambán

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.

stats