L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Malgrat tot, els motius per a l'autoestima'

Hola, com estan?

És impossible analitzar l’actualitat del nostre país sense mirar al voltant, on els esdeveniments s’agreugen cada dia. Aquesta nit, drons russos han entrat a l’espai aeri de Polònia i Polònia els ha abatut. Podria pensar-se que eren drons que anaven a Ucraïna, però a l’OTAN parlen de provocació deliberada de Moscou. És la primera vegada que s'han hagut d'abatre drons russos sobre territori de l’OTAN, espai al qual nosaltres pertanyem i que Espanya té l’obligació de defensar.

I ahir, com ja deuen haver sentit, Israel va atacar els negociadors de Hamàs amb els quals s'anava a reunir a Qatar. Donin per morta la possibilitat d’un alto el foc, i molt més d'una pau (encara que sigui la del cementiri). En tots dos casos, el missatge és molt dur: es pot matar, es pot bombardejar qualsevol lloc. El dret internacional, els drets humans, la vida mateixa no compten, perquè conculcar-los no té conseqüències. I això és una amenaça existencial per a tothom.

Davant de l’estat del món, queden empetitides notícies com el fet que el jutge del Suprem ha enviat el fiscal general a judici i li ha imposat una fiança de 150.000 euros pel cas dels correus filtrats de la parella d’Ayuso, i Begoña Gómez, la dona del president Sánchez, declara aquest migdia davant del jutge Peinado. I fins i tot queden empetitits aquests intercanvis dialèctics a la sessió de control d’avui al Congrés, la primera del curs polític:

Feijóo: “Vostè ja només té por. Només el mou la por. La por als jutges pel que saben. La por als mitjans pel que publiquin. La por que els socis el deixin caure. La por que la gent parli a les urnes”. 

Sánchez: “El govern ha situat Espanya al costat correcte de la història. El que està passant a Gaza és un genocidi. Repeteixi-ho amb mi, senyoria: és un genocidi”. 

I, amb tot, demà és l'Onze de Setembre. La llista del que no va, com el finançament, Rodalies, l’habitatge o l'emancipació dels joves, ens la sabem. La llista dels reptes que tenim, com el de fer que funcioni un país de més de vuit milions d’habitants, dos dels quals nouvinguts, també. La llista que hem oblidat, si és que mai l’hem fet, és la d’elements per a l'autoestima, començant pel fet que som una victòria de la llibertat i de la cultura universals. Fa 311 anys teníem molts números per desaparèixer com a país i, en canvi, aquí estem parlant amb plena consciència de pertànyer a una nació, plens d’excel·lència i catalans universals en la literatura, la pintura, l’arquitectura, la música, la recerca científica, la comunicació audiovisual o l’esport. Per això, i malgrat tot, moltes felicitats i que tinguem una bona Diada.  

Bon dia.