L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El missatge de Junts que va captar Feijóo'

La investidura de Feijóo està resultant ser com un d’aquells capítols de farciment que hi ha al mig de les sèries, que quan s’acaben veus que se l’haurien pogut estalviar perquè l’argument no ha avançat gaire.

Amb tot, com que tot acte comunicatiu té conseqüències, ahir vam conèixer Feijóo una mica millor. Per exemple: no és un mal parlamentari. Com que té experiència a Galícia, ahir va saber fer un discurs ben actuat, amb pauses, ironia i jocs conceptuals ben trobats, encara que fos per dir mitges veritats o mentides senceres. De les quals aquesta és la més grossa: “Tinc al meu abast els vots per ser president del govern, però no accepto pagar el preu que em demanen per ser-ho”

Home, no. No té el vots. No té els vots perquè el PP viu tan a la dreta que només pot pactar amb l’extrema dreta. I perquè si tingués el suport de Junts i el PNB, tampoc no sumaria la majoria absoluta, perquè aleshores perdria el suport de Vox. No, Feijóo no té els vots. Aleshores per què ho diu (a part de per semblar més fort)? És que el PP ha negociat amb el PNB i Junts? Doncs ho diu per coses com les que va dir Carles Puigdemont a l’entrevista que li vam fer al juliol, quinze dies abans de les eleccions: “Si algú negocia l’autodeterminació i amnistia li farem l’onada. Queda clar, això. I si el senyor Feijóo, fixi’s què li dic, diu autodeterminació i amnistia, li farem l’onada. Però siguem seriosos. Ja n’hi ha prou de jugar amb la idea que hi haurà un govern espanyol que concedirà, primer que res, perquè d’això li va la cadira de primer ministre, un referèndum d’autodeterminació. Abans hi haurà una gran coalició, per descomptat. Això cal que tothom ho tingui claríssim”.

O sigui que, en aquella entrevista, Puigdemont va incloure Feijóo en l’escenari de pactes, sí, però de pactes impossibles en què, per cert, també va col·locar Sánchez, tot i que ara el PSOE i Junts sí que van parlant. I, de moment, en contra del que deia Puigdemont, estem més a prop de l’acord o la repetició electoral que no pas de la gran coalició PSOE-PP, perquè si el PSOE acabés investint Feijóo, Sánchez hauria de plegar. 

Sánchez no va sortir a replicar Feijóo. És un menysteniment que li van fer els socialistes amb una raó pràctica: si debatia amb Feijóo, Sánchez havia de dir si amnistia sí o si amnistia no. I per això va enviar un diputat desconegut a posar al seu lloc Feijóo i la cançó de l'enfadós que ha guanyat. Puente deia: “Expliqui’m, senyor Feijóo, de guanyador a guanyador. Ja que estem en igualtat de condicions, per què té més dret vostè a ser president del govern, que jo a ser alcalde de la meva ciutat? Expliqui-m’ho a mi i al llarg llistat d’alcaldes i alcaldesses socialistes que van deixar de ser-ho, encara que van ser la llista més votada”

Tota aquesta setmana serà de capítols prescindibles de la sèrie Investint un president. Confirmat el fracàs de Feijóo, aleshores li tocarà a Sánchez dir si accepta l’amnistia, amb quins límits i vendre-la a l’opinió pública espanyola. L’amnistia i l’autodeterminació. Perquè el mateix dia que se les tenien a Madrid, al Parlament hi havia debat. Aragonès deia: “S’ha de trobar la fórmula per resoldre el conflicte de sobirania amb l’Estat. Aquesta, per mi, és la condició que cal posar sobre la taula. El futur president del govern espanyol s’ha de comprometre a trobar entre tots la via perquè la ciutadania de Catalunya voti”.

Esquerra i Junts han decidit que l’amnistia és una condició per començar a parlar amb el PSOE i ja prefiguren el futur. I encara no som aquí.

Bon dia.