L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La nacionalitat catalana i Feijóo'

BarcelonaAvui és 9 de maig i Putin ha dit a la plaça Roja que l'OTAN va començar una guerra contra Rússia, mentre famílies catalanes que van acollir ucraïnesos denuncien que les administracions els han deixat de la mà de Déu perquè no hi ha cap ajut per als que han ofert sostre i menjar als exiliats de la guerra.

Però la setmana comença a l'espera que es concreti la reunió entre els presidents Sánchez i Aragonès, que tots dos van quedar que tindrien aviat en els minuts que van estar drets, divendres passat a Barcelona, davant les càmeres, com volia la Moncloa, mentre esperaven que arribés la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

Però els fets són que el govern espanyol ha reconegut l'espionatge, que si no hagués sigut per la investigació del Citizen Lab potser no n'hauria dit res, que no ha dimitit ningú i Sánchez guanya temps mentre ell i els seus ministres van repetint que Espanya és una democràcia plena, escena en què tot agafa un aire de comèdia sense gràcia.

Mentre esperem novetats (les esperem asseguts), no volem passar per alt que també divendres va venir a Barcelona el nou president del PP, Feijóo, de qui destaquem un parell de coses. Va esforçar-se en sonar bé, davant els empresaris catalans, i va anar lluny, parlant de Catalunya com a nacionalitat:

"Sense les comunitats autònomes l'Estat seria una carcassa buida i Espanya seria una nació preconstitucional. En conseqüència, una comunitat autònoma, una nacionalitat històrica, com és el cas de Galícia, de Catalunya, d'Euskadi, dialoga, acorda, discrepa amb el govern central, no amb l'Estat. Paradoxalment, accentua la dependència i, sense cap mena de dubte, per a Catalunya, almenys és com ho veiem des de fora, el Procés ha estat un pèssim negoci. Ha dividit la societat, ha deteriorat les institucions d'autogovern i s'ha deixat de governar en favor dels interessos i necessitats dels ciutadans per mantenir un objectiu que els mateixos secessionistes saben que és impossible".

Dient que Catalunya és una nacionalitat, Feijóo no només va més lluny que Sánchez, sinó que va més lluny que la Constitució mateixa, que defineix Espanya com una nació indivisible formada per nacionalitats i regions, sense dir quines. Ja saben que això de nacionalitats i regions va ser el compromís a què van arribar els ponents constitucionals, però que mai s'ha desenvolupat què vol dir ser una cosa o l'altra. Per tant, a Feijóo ja li està bé quedar-se en l'ambigüitat, però fa l'esforç de venir a Catalunya a dir, en termes constitucionals, que ningú no s'alarmi, que Catalunya és una cosa diferent, això sí, com Galícia i el País Basc.

La segona cosa a destacar és que després de fer la raspallada de la nacionalitat, el seu diagnòstic sobre la situació econòmica de Catalunya va ser fàcil: "Per a Catalunya, el Procés ha estat un negoci pèssim. Catalunya ha de recuperar el seu lideratge, Catalunya ha de desconnectar menys i reconnectar més".

Sobre el negoci d'estar o no estar a Espanya, espero que el conseller Giró li enviï a Feijóo l'informe de quins serien els ingressos de Catalunya en situacions polítiques diferents. La Generalitat obtindria uns 4.000 milions d'euros més de finançament amb un sistema federal "de mínims" i fins a 47.300 milions "extra" en cas d'independència (que òbviament tindria les despeses afegides de ser un estat que ara Catalunya no té). El Procés també va ser una resposta a la impotència que significa tenir moltes necessitats socials però no poder atendre-les perquè cal fer un important esforç fiscal. I sobre reconnectar més, ¿ho diu per les empreses catalanes que l'Estat va animar a traslladar la seu fora de Catalunya? Qui va desconnectar aquí pel Corredor Mediterrani que va fent lentament? Ho diu per l'estació de La Sagrera? Ho diu per Rodalies? Ho diu per la gestió centralitzada dels aeroports catalans? ¿Ho diu per la política de desconnectar el català del País Valencià o de les Illes? El que Feijóo va guanyar amb l'apel·lació a les nacionalitats va quedar compensat pel recurs als tòpics de sempre sobre l'economia catalana. Res de nou, doncs.