L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La negociació avança molt a poc a poc'
Són lluny, encara, de l'acord, com si totes dues parts admetessin que l’altra va girant el transatlàntic, però molt a poc a poc i a contracor. Si pregunteu a un dels negociadors si vol l’acord, us dirà que vol un bon acord. Però el que és un bon acord va canviant a mesura que s’acaba el termini
Avui és la ressaca de la sessió d’ahir al Senat, amb un protagonista, Pere Aragonès.
Com ja els vam dir des d’aquesta anàlisi, Aragonès hi anava a enfortir la seva marca personal dins Esquerra i davant el país. Mai no havia tingut tants focus com ahir, aquí i allà.
Sobre la sessió d’ahir Junts no en diu res, el PP va estar moderat, excepte Ayuso, que va estar apocalíptica, en la seva línia. Aquesta sí que té una marca personal consistent en incendiar-ho tot i no posar-se vermella per res. Saben què passa? Que el PP necessita dir que Espanya es trenca per perjudicar Sánchez, però als presidents de les autonomies els amoïna més que Catalunya pugui guanyar finançament o inversions gràcies a les negociacions, com explica avui.
El nostre delegat a Madrid, David Miró, que diu que els presidents “no van amagar el terror absolut que tenen tots del fet que Catalunya tingui un sistema semblant al concert basc”.
Però el més interessant és la reacció socialista. Respiren tranquils després del discurs d’Aragonès, perquè creuen que no va trencar res. És més, creuen que al parlar del referèndum pactat amb l’Estat estava renunciant implícitament a un “ho tornarem a fer”, que és el principal obstacle socialista per vendre un acord amb l’independentisme. O sigui, que digués que l’amnistia només és el començament és retòrica assumible. El substantiu és que el president parlés de referèndum pactat.
Però esclar, ahir Aragonès va presentar la posició d’Esquerra. I Junts? Junts continua blindada darrere el seu silenzio stampa, aquest hermetisme informatiu que permet deduir que continua negociant. Ara bé, els puc dir que són lluny, encara, de l'acord, com si totes dues parts admetessin que l’altra va girant el transatlàntic, però molt a poc a poc i a contracor. Que, d’altra banda, és el que correspon a una negociació en què en alguna cosa has de cedir. Si pregunteu a un dels negociadors si vol l’acord, us dirà que vol un bon acord. Però el que és un bon acord va canviant a mesura que s’acaba el termini.
Bon dia.
