L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El pla que li cal a Catalunya'
A la Catalunya dels 8 milions li tiben les costures per tot arreu. El millor pla de barris, o el millor pla d’escoles o de salut és un sistema de finançament que permeti disposar dels nostres impostos
El Govern de Salvador Illa continua amb la seva pluja incessant de projectes. Del més macro, com ara tornar a ser la líder econòmica d’Espanya, al més micro, com ara el Pla de Barris presentat ahir. Tot amb intenció ideològica, però que permeti repartir joc amb els partits de la investidura (per més que Esquerra i Comuns no li hagin aprovat els pressupostos).
El president va presentar ahir el Pla de Barris, que ens transporta immediatament a Maragall i al tripartit amb Esquerra i Iniciativa el 2004.
Hi haurà diners: 1.000 milions en cinc anys, 200 anuals fins al 2029, per regenerar barris pobres, rehabilitar espais d'acord amb els ajuntaments, que hauran de pagar amb un sistema de copagament una part proporcional dels projectes: com menys habitants tinguin els municipis, menys percentatge de diners hauran de posar. El pla recull tota mena d’actuacions urbanístiques, com ajudes per millorar l’enllumenat, construir una llar d’infants, una escola de música, rehabilitar edificis, aturar degradacions –especialment de barris històrics–, etc.
Ara hi ha diners per invertir, les recaptacions via impostos han pujat molt, les previsions econòmiques internacionals per a Espanya són de les millors del món desenvolupat, han arribat molts diners de la UE després de la pandèmia.
Una altra derivada ideològica: que en aquests barris ningú es pugui sentir oblidat i impulsat a votar extrema dreta com a solució perquè sent que el Govern no s’ocupa dels seus problemes.
La idea d’un pla de barris és correcta en un país com Catalunya, que ha passat de 6 a 8 milions d’habitants des de l'època del primer tripartit fins a l’actualitat i, en molts casos, amb una immigració de salaris baixos i risc de concentració de pobresa en determinats barris.
Una dada:
Les escoles catalanes han de gestionar 9.000 alumnes nous cada mes. O sigui, amb el curs començat, no para d’arribar canalla a les escoles (es veu que de gener a març ha estat una petita allau), en molts casos nens i nenes preadolescents que no parlen català ni castellà, i a vegades ni anglès, i au, les escoles els han de matricular i escolaritzar amb tota la motxilla familiar que els nens porten a sobre. A la Catalunya dels 8 milions li tiben les costures per tot arreu. El millor pla de barris, o el millor pla d’escoles o de salut és un sistema de finançament que permeti disposar dels nostres impostos.
Bon dia.
