L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Uns pocs resistents al MNAC'

Hola, com estan?

Ahir, mentre esperàvem el balanç de final de temporada de Sánchez, els deia que al president espanyol, molt tocat per la corrupció dels casos Cerdán i Ábalos, ja només li quedava resistir, perquè no semblava que estigués en disposició d’aprovar uns pressupostos. I així va anar. Per projectar una il·lusió de fortalesa (una il·lusió pàl·lida, no cal dir-ho), va anunciar que presentaria un projecte de pressupostos encara que no tingui els suports lligats, que no els té. Com deu estar Sánchez, que va dir que estava disposat a reunir-se amb Puigdemont per aprovar-los. És un esquer que difícilment mossegarà el president a l’exili. És un esquer llaminer: avui en dia, la principal fortalesa de Junts són els seus set diputats a Madrid i Puigdemont fa temps que reclama que, atès que no hi ha amnistia judicial, hi hagi almenys una “amnistia política”, una rehabilitació pública. La reunió ho seria, però no per aprovar els pressupostos de Sánchez, sinó per immigració o català a Europa. A part, la majoria de la investidura de Sánchez és tan heterogènia que li pot fallar qualsevol, com ara Podem. Prenguin nota d’aquesta idea: Podem té tots els números per rebre les culpes de Sánchez si cau el govern espanyol i en ve un del PP i Vox. A Sánchez li interessa més electoralment que la culpa recaigui sobre Podem, perquè en pot treure molt benefici electoral entre els votants d’esquerres.

Mentrestant, a Catalunya, Junqueras constata que si el finançament depèn de la vicepresidenta Montero, que és candidata a presidir Andalusia, la negociació no pot anar bé. 

Això el mateix dia que tècnics de l’Aragó, o, més ben dit, contractats per l’Aragó, perquè eren de Valladolid, van entrar a prendre mides de les pintures de Sixena, que pròximament seran espoliades per ordre judicial. A la porta del MNAC els esperaven una cinquantena d’independentistes comandats pel cap de l’ANC, Lluís Llach, si fa no fa com a Montserrat o al Liceu l’altre dia amb la visita del rei. El voluntarisme dels congregats mereix tot el respecte, però la imatge és la prova que l’independentisme s’ha tornat una qüestió de pensament i no d’acció. No ha desaparegut: l’últim estudi del CEO donava un 40% a l’independentisme que, francament, després de tanta repressió i desunió, és notable. Què en diuen Junts, Esquerra o la CUP, quan veuen aquestes imatges? És hora d’insistir més en l’autoestima que no en el greuge, amb lideratges renovats i sobre discursos nous. Perquè les raons per mantenir-s’hi continuen. 

Bon dia.